'Mercato'

Sens dubte, aquest italianisme innecessari ha fet fortuna per definir el que vivim i viurem les pròximes setmanes. Originàriament, mercato es referia als moviments de futbolistes entre equips a final de temporada. Esclar que som al país més ràpid disparant metàfores futbolístiques, i ara mercato s'aplica a tot tipus d'alteració laboral produïda als voltants de l'estiu. Per tant, que ningú fugi d'estudi, tots estem exposats al mercato . Això sí, uns als prestatges del club del gurmet i d'altres entre els estocs per liquidar. Ja se sap, és la implacable llei de l'oferta i la demanda.

Enguany potser serem com Víctor Valdés, anunciant als quatre vents que volem marxar peti qui peti. O més aviat com Carles Puyol i, després d'un inquietant silenci reflexiu -i de fer patir tota la parròquia-, direm que mai ens ha passat pel cap marxar d'on som. També podem sentir-nos com l'espanyolista Joan Verdú i, sense voler-ho, haver de marxar pel bé de tothom. ¿Ens identificarem amb Cesc Fàbregas, que mai sembla estar segur d'on és ni d'on voldria ser? Tant de bo no ens trobem en la pell de Thiago Alcántara, un culer que pot fitxar pel Reial Madrid, amb tota la commoció que generaria. Tampoc en la d'Alexis, que no seria valorat encara que marqués 10 hat tricks consecutius i tot seguit curés uns quants leprosos.

El mercato és l'aparador on ens exhibeixen i ens exposem a final de curs. Virtuts, defectes i prejudicis determinen si som un luxe, una ganga, estem d'oferta o no representem més que un trist saldo. Al capdavall, el que compta és que trobem un bon comprador. I que sigui del nostre gust, per descomptat. No ens confonguem: que estiguem en venda no vol dir (necessàriament) que siguem uns venuts. En la mesura que sigui possible, és bo fer-se valdre per demostrar que no hi ha res més difícil de comprar que el que no està en venda. I aquí sí que ens agafem a l'italià per dir que s e non è vero, è ben trovato .