OPINIÓ
Opinió 07/06/2019

Mentida i radiacions

Melcior Comes
2 min

Ha coincidit el final de la minisèrie de televisió ‘Txernòbil’ amb la lectura de les conclusions definitives per part de la fiscalia espanyola en el judici als polítics independentistes catalans. La sèrie d’HBO ha aconseguit una fita històrica –veig que a les xarxes socials se’n parla molt i amb un entusiasme esfereït–: ser la ficció televisiva més ben valorada arreu del món per sobre de sèries mítiques com ‘Joc de Trons’ o ‘Breaking Bad’. En aquesta sèrie, però, tot és real –i demolidor–: se’ns mostra com va poder arribar a produir-se el pitjor accident nuclear de la història, que va causar un nombre incomptable de morts directament i indirecta –prop de 100.000–, i que va afectar tant l’economia de l’URSS com el medi ambient de molts països; encara hi ha vastes zones fatídicament radioactives. Recordo que a Mallorca, durant una bona temporada, es va vetar la cacera de tords; es deia que podien portar malures des de les migracions d’Europa. El desastre de l’explosió del reactor 4 de la planta Lenin, a Ucraïna, va ser causat per un seguit d’errors científics i tècnics, però, sobretot, polítics.

El règim soviètic volia imposar una determinada ideologia –la revolució era el poder dels soviets més l’electricitat, i cap manera més barata d’aconseguir energia que mitjançant la divisió de l’àtom, per molt que no es tingués un bon protocol d’urgència–: la veritat de l’estat, el que interessa dir i difondre damunt de les veritats indoblegables de la física i de les necessitats de gestionar una destrossa ambiental els efectes nocius de la qual duraran milers i milers d’anys. Aquesta sèrie és una reflexió molt dolorosa sobre la veritat i les mentides polítiques, sobre el que s’ha de dir per satisfer el poder, la raó d’estat contra el que de veres importa, un dilema molt d’actualitat en el temps de les ‘fake news’ i dels interessos que volen imposar-se a qualsevol evidència.

El paral·lelisme amb el judici als independentistes era gairebé obligat; la sèrie també escenifica el procés judicial que es va fer als tres responsables de la planta nuclear; el coratge de l’investigador en cap Legasov va permetre difondre arreu del món els errors i omissions que mai més havien de produir-se en centrals d’aquestes característiques. Però a l’estat soviètic, com a l’espanyol, no li interessa escoltar certes coses, i continua perpetuant la mentida, en el nostre cas la d’una violència que s’hauria exercit a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre de 2017. Només en virtut d’una violència que existeix tan sols als ulls de la fiscalia –ni la va veure la premsa ultra, aquells dies–, i potser dels jutges, si condemnen, serà possible una sentència desorbitada, com la que es continua sol·licitant tot i les escasses proves que han pogut exhibir-se per donar-hi suport. Interessa a l’estat que les coses siguin d’una determinada manera, i els funcionaris –els fiscals, els advocats de l’estat– ho fan tot per doblegar els fets i les dades i sostenir una tesi que la resta del món es mira amb incredulitat. La mentida costa vides. Vides empresonades sota el pes d’una mentida colossal.

stats