PeriodistaJuguen, competeixen més que bé, s’esforcen en cada jugada, però no guanyen; de fet, perden. El partit d’aquest diumenge horabaixa a Mestalla no ha estat gaire diferent dels que ha disputat el Mallorca les dues darreres jornades. El problema és la manca d’encert dels davanters, que han enviat dues pilotes als pals de la porteria de Cillessen en els millors moments del partit i davant un València totalment desbordat. És evident que en el futbol d’elit no s’hi val badar, com ho ha fet Raillo. En una acció que aparentment no comportava perill i quan faltaven pocs minuts per al descans, ha regalat un penal, que Parejo, evidentment, ha aprofitat. A la represa i amb el València més relaxat, una altra ingenuïtat de Lago Junior ha generat el segon penal. Perdre un partit per dos penals no és bon senyal i ha de fer reflexionar uns jugadors que ho donen tot, però que no obtenen punts a canvi. Han estat massa rematades als pals, massa accions de poca picardia i, en definitiva, massa concessions. El dos a zero ha estat un cop fort per als mallorquinistes, que ja no han aixecat el cap en tot el segon temps. Ni una sola jugada de perill hem anotat per a un equip que ben aviat ha perdut la il·lusió per culpa dels seus propis errors. Segurament qualsevol València-Mallorca és un 1 fix a les travesses, però el d’aquesta jornada no estava tan clar, vist el comportament que han tingut els dos equips. Tot i la frustració general, Vicente Moreno ha volgut que els jugadors reaccionassin, però no hi ha hagut manera. El debut de Take Kubo i Salibur ha estat testimonial, i no han aportat res especial. Ara toca una pausa en el calendari de la competició; tindran temps per reflexionar i posar a punt les noves incorporacions, que falta fan. El que necessiten, però, és sobretot marcar gols.
