Massa anys esperant-lo, fins a la mort

AINA VIVES
AINA VIVES

“Volem que estigui amb la meva padrina, que fa massa anys que l’espera... just des del 22 de gener de 1937, quan li varen dir que seria alliberat i mai va arribar a ca seva...”. Era un whatsapp de Maite Blázquez, la neta del pollencí Joan Losa, una de les 14 víctimes identificades a les fosses de Porreres; acabaven de comunicar-li que diumenge li n’entregarien els ossos. Per la família de Maite, potser passat demà es tancarà un cercle. Però la ferida no es clourà, continuarà rajant fins que es faci justícia, justícia de veritat. Cal fer una passa més. Ahir, el Govern balear va anunciar que presentarà una denúncia davant la Fiscalia per possibles crims contra la humanitat de “naturalesa imprescriptible i efecte permanent”, i que es fonamenta en els cossos exhumats de les fosses de Porreres. En el segle XX, totes les dictadures llatinoamericanes varen dictar lleis d’autoamnistia perquè es veien a prop del seu final. A través d’aquestes lleis, pretenien quedar impunes dels seus crims. Així va succeir a l’Argentina, Xile, el Perú, l’Uruguai, el Salvador... Aquestes lleis s’han derogat en democràcia i han perseguit i jutjat per via penal els responsables dels crims contra la humanitat. Encara avui es continuen jutjant i condemnant aquests actes. La versió espanyola d’aquesta legislació va ser edulcorada per la Llei d’amnistia de 1977, la qual permeté que gaudissin d’impunitat desenes de milers de responsables de crims contra la humanitat: polítics, falangistes, jutges, fiscals... L’Executiu d’Armengol ahir va fer una segona passa de gegant. La primera va ser en obrir les fosses. El que no sabem, ara, és si els posaran pals a les rodes per frenar el que és de justícia.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF