ELS ESCRIPTORS QUE M'HAN ESTIMAT

Mark Twain

Quin temps en què jo em passava moltes estones en companyia de Tom Sawyer i Huckleberry Finn!

I tot gràcies a Mark Twain, feliç pseudònim de Samuel Langhorn Clemens, que vivia prop de Hannibal, a l’estat de Missouri, vora la riba del Mississipi, riu emblemàtic per les seves embarcacions singulars de finals del segle XIX i que tan bé va arribar a conèixer aquest autor. Twain, encara no als 18 anys, va ser pilot de vaixells fluvials, guanyant-se un bon sou i una bona vida. Ell, que gràcies a un oncle seu, es podia considerar de bona família, hagué d’espavilar-se a la mort del pare. Això el dugué a fer el cap viu. De molt jove, a onze o dotze anys, ja havia treballat a una impremta i havia après a llegir i escriure de forma literària. Això el portà a fer els seus primers tasts en el periodisme. Aquestes breus dades biogràfiques solien aparèixer a les solapes dels primers llibres de Mark Twain que jo vaig llegir. Tot plegat va fer que la meva fèrtil imaginació fes emparentar-me, per les especials circumstàncies on jo vivia i com les vivia, amb el creador dels intrèpids Tom Sawyer i Huck Finn.

Jo, aleshores, no era un adolescent de Missouri, però sí del Raiguer, al centre de Mallorca. Pel meu poble no hi passava el Mississipi però hi passava el torrent de Solleric, el qual no portava gairebé mai aigua, però quan en portava em feia evocar aquell gran riu americà, encara que a banda i banda no hi havia boscos exuberants sinó camps de figueres i vinyes. Jo no vaig ser impressor, però vaig treballar en una oficina rural on hi havia una multicopista que jo sabia fer anar com un rellotge de bé. Fins i tot, com el mateix Samuel L. Clemens, vaig fer de multicopista itinerant per diferents petites empreses dels voltants. I, més que cap altra analogia, jo escrivia relats literaris i als 17 anys vaig iniciar les meves col·laboracions periodístiques a un diari de Ciutat! Jo, a la distància i en migrada situació intel·lectual i geogràfica, era el doble del pare de Tom Sawyer! L’únic que no vaig poder ser mai va ser pilot fluvial, ja que el nostre torrent de Solleric no permetia la navegació més que d’un petit rai d’albons secs.

Però el que de veritat em va atreure, varen ser les malifetes d’aquells dos al·lotons com jo que es relataven d’una manera extraordinària per a mi en aquells dos llibres inoblidables: 'Les aventures de Tom Swayer' i 'Les aventures de Huckeberry Finn'. Em crida l’atenció, avui, veure a la portada d’una d’aquelles aventures que l’autor avisa que els lectors que intentin trobar-hi un argument seran afusellats. Aquesta advertència és molt pròpia de Mark Twian i dels seus dos petits-grans personatges, Tom i Huck. Tanmateix, ens ho prenguem com ens ho prenguem, a la meva edat d’aleshores jo ja sabia que el millor de la literatura és que el seu món és de broma. Ara ja sé que la realitat també ho és.

Potser en Hunk Finn és un ignorant perquè ho sap tot, i el que diu el seu idolatrat Tom Sawyer no pot ser veritat. És d’aquesta matèria que els va confeccionar Mark Twain, i és des d’aquesta perspectiva que els hem de valorar i estimar. Estimar-los com Twain ens va estimar a tots nosaltres contant-nos la seva vida a través d’aquestes inesborrables aventures. Perquè no podem oblidar que aquests dos llibres, els més famosos que va escriure, formen part de la seva biografia i, alhora, ell mateix, personificat en els dos vailets, forma part dels dos llibres. Cal subratllar que no menysprea citar personatges reals i, fins i tot, literaris, com potser el mateix Quijote de Cervantes. No conec que ningú ho hagués fet abans. Un altre tret característic de l’estil de Twain és que no defuig en cap moment la psicologia dels personatges, fent esment al seu seny i més sovint a les seves consciències. Aquests elements, no hi ha dubte, enriquiren força el relat i els fets que s’hi narren. Pels joves lectors dels anys seixanta com jo, que et parlessin de la teva interioritat reflexiva i et convidessin a calibrar els teus propis pensaments suposava una passa important per assolir el grau pertinent com a lector fidedigne en el futur.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF