Marià i Marta, de la rutina a l'alenada
Les rutines diàries ens les construïm nosaltres i sovint els murs que nosaltres mateixos ens hem creat i creiem infranquejables poden caure empenyent-los amb les nostres il·lusions
Donar importància a allò que realment en té. És el sentiment que aflora després de llegir l'entrevista a Marc Cartes que va publicar l'Ara.cat aquest diumenge. És evident que no tothom pot fer com ell, però la seva història de la volta el món amb la seva companya abans de tenir fills i amb res més que una mà al davant i una altra al darrera, és una història que et transmet una pau i una tranquil·litat d'esperit que t'aporten aquella seguretat que esdevé inabastable en el nostre tràfec diari.
La seva aventura em va recordar la del Marià i la Marta, dos bons amics periodistes -el Marià ha estat un dels millors professionals que he tingut com a director. Un dia després de fer un viatge a l'Índia van decidir estalviar per deixar-ho tot i anar a voltar món amb la seva furgoneta, la Saioneta. Encara hi són viatjant sobre les quatre rodes, de tal manera que n'han fet el seu ‘modus vivendi’ i del qual en podem gaudir gràcies a la sèrie en línia que han produït i que podem veure a http://www.mmviatges.com/. La seva aventura ha acabat sent molt més que un viatge agosarat que en el seu dia potser tenia un destí però que no sabien a on acabarien, tot i que sempre diuen que al principi ho tenien tot molt planificat i que a mesura que han passat els anys ja no planifiquen res.
M'atreveixo a dir que per a tots nosaltres, els que vivim atrapats en el soroll del sobreviure diari, és un exemple que una altra manera de viure és possible; no vull dir que tots ens hàgim de tirar a la carretera sense destí ni un duro a la butxaca -no sé pas si jo seria capaç d'assumir aquest estil de vida- sinó que el que interpreto és que les rutines diàries ens les construïm nosaltres i sovint els murs que nosaltres mateixos ens hem creat i creiem infranquejables poden caure empenyent-los amb les nostres il·lusions. La història del Marià i la Marta, i també la del Marc, són alenades d'aire fresc que ens conviden a repensar-nos la nostra pròpia existència, les rutines i si ens omple i ens complau la manera com lluitem el nostre dia a dia.
