29/06/2013

Un Margarita al seu gust

2 min

COMBINAT. Que l'Empar Moliner em perdoni, però ara parlaré de còctels. Del Margarita, per ser exactes. El Margarita és un dels combinats més famosos del món, i té el seu origen a Mèxic, on el preparen amb tres ingredients: tequila, triple sec (Cointreau, per entendre'ns) i suc de llimona. També porta gel i se sol servir en una copa amb les vores cobertes de sal. Un Margarita sempre és un Margarita, però les proporcions dels tres ingredients poden canviar. Normalment s'hi posen dues parts de tequila, una de triple sec i una de suc de llimona, tot i que la dosificació precisa, avalada per l'Associació Mundial de Bàrmans (entitat que, insospitadament, existeix) és aquesta: 50% de tequila, 29% de triple sec i 21% de suc de llimona.

DOSIFICACIÓ. Catalunya no és un suc de taronja natural, ni un vi monovarietal, ni per descomptat un got d'aigua clara -com ja ha quedat clar al Palau de la Música o a La Camarga-. Catalunya és un còctel, un combinat amb ingredients diversos, contrastats, que es dosifiquen i es barregen de forma capriciosa; la qual cosa no vol dir que el resultat final no resulti plaent al paladar. Qualsevol intent de simplificar la composició del combinat català està condemnat al fracàs. Ara bé, almenys des de fa uns quants anys, la centralitat política del país ha estat en mans de tres sigles: CiU, PSC i ERC. De la suma en resulta un centreesquerra catalanista que ha estat capaç d'esdevenir força de govern amb diverses combinacions i equilibris, com la sociovergència de l'època González-Pujol, el tripartit de Maragall i Carod, i l'actual majoria sobiranista de Mas i Junqueras. És clar que aquest centre ha de competir amb dos poderosos corrents perifèrics: l'espanyolisme (el tradicional i el renovat) i l'esquerra alternativa. Tots dos tenen la seva base i poden, en certs moments, fer que el gust del combinat sigui més suau, més pujat, més amarg o més àcid. Però la base del còctel és sempre la mateixa.

PALADAR. La qüestió és que aquesta suma d'ingredients bàsics s'ha alterat pel nou predomini sobiranista, i ens toca fer un Margarita amb uns càlculs també nous. I, seguint l'al·legoria, el bàrman es troba amb un problema, perquè té davant seu les ampolles de tequila i triple sec i no sap ben bé què hi ha a dins. Dit d'una altra manera, CiU i PSC, ingredients fonamentals de la política catalana, es troben en un moment de forta desorientació i fins que no s'aclareixin, en el sentit que sigui, serà molt difícil servir un combinat català plenament reeixit -és a dir, adaptat al paladar majoritari de la clientela, que som tots nosaltres-. Per això és fonamental que CDC imposi les seves tesis a Unió o en prescindeixi; que els sectors més catalanistes del PSC s'enfrontin a Pere Navarro o bé el deixin sol amb el seu discurs que, cada dia que passa, recorda més el d'Albert Rivera, però sense convicció ni gràcia. I sobretot, cal que ERC actuï de forma generosa per tal que la majoria social sobiranista esdevingui, també, una majoria política, compacta però plural. Shaken, not stirred , com ho sol demanar James Bond. Cal fer tot això i cal fer-ho ràpid, perquè l'actual situació de bloqueig no és bona per a ningú, i perquè cap bàrman de qualitat fa esperar els clients, sobretot si estan assedegats.

stats