La qüestió del català a la sanitat ha servit els darrers mesos als partits per marcar perfil propi, insistir en les seves posicions i mirar de distanciar-se dels seus competidors.
El PP i Ciutadans tenen un posicionament còmode: tot el que sigui garantir els drets dels pacients a ser atesos en català és radicalisme i pancatalanisme. El fet de no haver d’afrontar la polèmica des de posicions de govern també permet a El Pi i a Podem certa capacitat per abstreure’s del debat i no banyar-se gaire. Els dos damnificats principals per la polèmica són els dos partits del govern, el PSIB i MÉS. A cap dels dos els interessa un enfrontament amb els sindicats mèdics. Tanmateix, MÉS no té més remei que insistir en el seu posicionament sobre la llengua pròpia i, a més, sap que el seu votant més fidel ho agrairà i que la trajectòria del partit no permet fer una altra cosa. El PSIB, en canvi, té una papereta més difícil: ha de fer equilibris entre els seus socis de MÉS, que demanden el màxim grau d’exigència i protecció, i els sindicats mèdics, un col·lectiu important i nombrós que s’oposa en bloc al decret.
