Mapatge

És una oportunitat per explicar què és el que els nostres polítics volen fer i, potser, també per explicar què és el que no tenen cap intenció de treballar

Encara no he pogut anar a veure el 'mapping' —el mapatge, com s'ha de dir en bell catalanesc— de Santa Coloma. Però només que estigui la meitat de ben fet el que hi ha a Sant Climent de Taüll, en el que hi troba el seu model, l'operació haurà valgut la pena. Pels retalls de video que he pogut veure al Twitter, i que han penjat els primers espectadors, el resultat és molt impressionant. I és que la comunió entre l’art i la tècnica (si en realitat són dues disciplines diferents) pot donar-nos grans moments de felicitat. L’edifici-contenidor que, allà al costat mateix, haurà d’acollir les pintures cada dia està prenent més forma i, de moment, s’ha de dir que pinta molt bonic. Sembla que, per aquesta banda, ho salvarem. Hom potser hauria desitjat un equipament de més volada, que seria una real estructura d’estat. Sí, senyores i senyors, 'read my lips', el museu nacional a què tota nació com déu mana hauria d’aspirar. Segur que hi ha condicionants tècnics i econòmics inassumibles, però és que les rotondes no ens deixen veure el bosc. Tot això ja ho sabem de fa dies: s’han fet tantes prèdiques al desert! Ara sonen els tam-tams electorals. Març-abril, ja hi ha unes dates marcades al calendari. Ara és hora de fer els programes, aquelles restelleres de bons propòsits, vaguetats benintencionades, brindis al sol. Publireportatges més que no pas esborranys de contracte. Però bé, és una oportunitat per explicar què és el que els nostres polítics volen fer i, potser, també per explicar què és el que no tenen cap intenció de treballar. Igual és més interessant saber-ho.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF