OPINIÓ

Mantenir la categoria, una utopia

En aquestes altures de campionat, perdre un partit (3-0) dignament i jugant de manera correcta no és un consol i no serveix per a res. És, més o menys, el que li ha passat al Mallorca aquesta darrera jornada al camp de l’Atlètic de Madrid, un escenari que per a la majoria de futbolistes mallorquinistes era una novetat perquè no hi havien jugat mai. L’aventura ja es presentava complicada, ja que resulta molt difícil marcar-li gols a una de les millors defenses de la Lliga i, sobretot, a un dels millors porters del món. Oblak no va tenir cap problema per desbaratar les poques i ingènues possibilitats dels jugadors de Vicente Moreno. El tècnic valencià (al qual no es pot retreure res) va haver d’improvisar una defensa sense el titular Valjent i aquest detall li va passar factura. El substitut, Sedlar, va ser el protagonista, en negatiu, del primer gol dels madrilenys, fent un penal molt groller quan no n'hi havia necessitat. Després de l’aturada de Reina, en el xut de Morata, el mateix Sedlar va provocar que es repetís el llançament entrant a l’àrea de manera escandalosa. Evidentment, el davanter no desaprofità la segona oportunitat. Aquests detalls, com diuen els tècnics, marquen definitivament la resta del partit. Al Wanda Metropolitano, el Mallorca va ser un equip passerell a les àrees. Defensant ja ho hem comentat, però atacant encara fou pitjor, d’aquí ve la solvència defensiva del grup de Simeone que ofereix molt poques opcions als rivals, sobretot quan té el marcador a favor. Tot i fer un partit correcte, el Mallorca va fer la sensació de jugar al límit de les seves possibilitats, però al davant es va trobar amb un plantejament molt seriós, amb més ofici i més professional; per tant, no es pot considerar cap sorpresa, perquè la derrota també era una de les marcades en el calendari. Pensar a repetir la golejada davant el Celta i pensar també a salvar la categoria, ara mateix, és una utopia. 

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF