COM UNA PÀTRIA

Mals d’amor al Cançoner

Una de les tasques importants que està fent la Institució Francesc de Borja Moll és la de reeditar llibres de can Moll que estaven exhaurits i que el país no es podia permetre no tenir a les llibreries. Ja vaig parlar de les inoblidables 'Llànties de foc', de Joan Mascaró, i en podríem esmentar d’altres. Just abans de Nadal va arribar un altre títol imprescindible: el primer volum del 'Cançoner popular de Mallorca' del pare Ginard, l’únic que estava exhaurit del quatre. Rafel Ginard pertanyia, com Mossèn Alcover o com Francesc de Borja Moll, a la raça dels infatigables, uns homes que van transformar els lemes “fer país” o “preservar la llengua” en una llei de vida feta d’hores i hores de cremar-se els ulls. Gent a qui devem gratitud eterna.

El país té molts d’experts en cultura popular i jo no sabria afegir res de gaire interès al que s’ha dit sobre el pare Ginard. Jo som un lector de poesia que només voldria dir-vos que passant les pàgines d’aquest llibre de tant en tant arriba el llampec de la poesia bona, la poesia sense adjectius, la que és capaç de recórrer segles o meridians i la que sap botar barreres entre literatura culta i popular. Aquest primer volum del Cançoner és el que inclou la poesia amorosa: la joia de la Corona. Hi ha galania i festeig però sobretot hi ha moltes, i molt fondes, penes d’amor. Hi descobrim que els padrins dels nostres padrins compartien una cosa amb nosaltres, que anem al cinema i escoltam cançons en anglès: res no emociona tant com l’expressió d’un amor desgraciat. En aquesta cançó de Santa Margalida, la tristesa d’amor adopta la intensitat que en una societat tradicional, catòlica i apostòlica, només pot donar la comparació entre l’amor humà i l’amor diví: “Tan trist va quedar el cor meu/com fos ne fóreu anada,/com una església tancada/que encara no hi han posada/cap figura de Déu”. En aquesta d’Artà, el mal d’amor només sap dir-se recorrent al coneixement, avui tan llunyà, de la vida del camp: “Saps que la vaig notar bé,/sa paraula que em digueres!/Garrida, més mal me feres/que sa boira a ses cireres / com està en flor es cirerer”. La delicadesa, ja ho heu vist, és d’estampa japonesa.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF