OPINIÓ
Opinió 23/10/2020

Mallorca, terra eixorca?

i
Sebastià Portell
2 min

EscriptorFa uns dies l’escriptor Joan Pons Bover, flamant guanyador del darrer Premi Ciutat de Palma per la novel·la Tània i els vius (2020), es feia ressò a les xarxes d’un fet que fins no fa gaire no era tan habitual: “Vuit autors catalans entre els més venuts, cinc de mallorquins, tres de santanyiners, dos d’Adia Edicions… Ho miri com ho miri, la llista no em pot fer més content”. Ho afirmava compartint el llistat de llibres més venuts de la llibreria Embat, que enguany celebra quaranta-cinc anys de dinamització cultural i de prescripció al centre de Palma.

El comentari de Pons podria semblar autocomplaent: de tots els autors llistats ell és un dels que escriuen en català, mallorquins, santanyiners i que a més publiquen amb l’esmentada editorial. M’agrada més, però, llegir-lo com una observació encertada: el bon moment creatiu i editorial que passa la literatura feta a Mallorca.

Veureu que no exager: en primer lloc, podríem celebrar que el darrer Premi Ciutat de Palma de novel·la hagi recaigut en un autor illenc, com és el cas de Pons. També podríem esmentar, sense sortir de Santanyí, l’aparició de Pare què fem amb la mare morta (LaBreu Edicions), l’esperat llibre de poemes d’Antònia Vicens després del seu darrer, guardonat amb el Premio Nacional de Poesía, o de la novel·la Quan el cel embogeix (Adia), d’Antoni Vidal Ferrando, entre l’escriptura al·lucinada i l’amargor. Podem parlar també del nou llibre de Sebastià Perelló, el tríptic illenc La mar rodona (Club Editor), que retrata una societat en tres temps i en tres maneres diferents de mastegar el silenci amb una prosa delicadíssima. Podem brindar per l’èxit de Reis del món (Proa), la novel·la-catedral de Sebastià Alzamora sobre dos homenots mallorquins, Joan March i Joan Mascaró, que tot i aparèixer just abans del confinament ha fet el seu camí cap als lectors, com en constaten les reedicions que se n’han hagut de fer. Un llibre destinat a la història. Com ho és també Sobre la terra impura, de Melcior Comes, la recepció crítica del qual alguns encara estan paint: va guanyar el Premi Crexells, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Premi Núvol, va ser finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any…

Mentrestant, hi ha llibres que tornen: Antonina Canyelles publica una versió il·lustrada de Putes i consentits (Lapislàtzuli), Adia Edicions i Viena recuperen Andrea Víctrix i Les fures, de Llorenç Villalonga, i Joana Serra de Gayeta veu com la seva novel·la Taules de marbre (Moll), publicada l’any 1974 i guanyadora del Premi Ciutat de Manacor, torna a les llibreries.

És innegable: la literatura catalana feta a Mallorca està en un moment de plena expansió. Hi són els vells i els nous, els vius i els morts, promeses i clàssics que troben lectors nous entre recomanacions entusiastes i secrets molt ben guardats. Són llegits dins i fora de Mallorca. Molts d’ells, també traduïts. Formen part d’un sistema literari que s’assembla a la normalitat. Literàriament, com a mínim, Mallorca no és una terra eixorca.

stats