FORABROMES
Opinió 17/01/2020

Mallorca, una illa de cine?

i
Cristina Ros
3 min

AQUEST DIVENDRES hem sabut que el Consell presentarà Mallorca a Fitur com “una illa de cine”. Fitur, com a fira turística que és, serveix per promoure els viatges, en aquest cas a la nostra illa, i com més se’n venen, se suposa que els que hi van a vendre tornen molt més xalests. El mal no és que ara es vulgui promoure l’illa com a plató de rodatges cinematogràfics, un sector del qual es diu que deixa doblers, una vol suposar que més o menys que qualsevol dels altres que també van a col·locar tants de paquets com poden en aquesta com a la resta de fires turístiques. El mal és que la dèria per recollir la gent i els diners del cine, un interès que també respon al fet que els seus productes serveixen de més i més promoció per al territori -i ara només ens faltaria que s’aconseguís que es rodi a Mallorca la resurrecció de Joc de Trons, per acabar d’adobar-ho-, el mal, deia, és que aquesta curolla pels rodatges se suma aquí a la del lloguer turístic, a la dels creuers, a la de les maratons, a la dels ciclistes, a la dels hotels, a les de les platges, a la nàutica, a les rutes culturals -això, poc, la veritat-, o a la de la desestacionalització. El mal és que aquí mai no restam, i un turisme no mata l’altre.

Hi ha, però, una altra consideració a fer: quan una institució promou “una illa de cine”, el que no és gaire de rebut és que jugui amb l’equívoc. I hi juguen. Va destinat a captar les produccions cinematogràfiques, però alhora va a vendre una idea paradisíaca de l’illa. Per fer això, si no es vol caure en la deshonestedat, el primer que s’ha de fer és creure en aquesta illa, i conservar-la com un tresor, si és que es pensa que ho és. Creure-s’ho vol dir engegar les polítiques que calguin per conservar-la com és o fer les passes per restablir el que un dia va ser, en comptes de promoure-hi el creixement a les totes: més construcció, més carreteres, més parcs fotovoltaics, més creuers, més gran l’aeroport, més, més i més. I més promoció, ara a través de l’audiovisual.

A més, d’un temps ençà, el sector de l’audiovisual s’ha convertit en el gran veciat de les institucions. Deu ser molt convincent i molt potent el lobby que pressiona, perquè també les polítiques culturals li fan els honors, deixant de banda la majoria dels altres àmbits de la cultura. Si tan potent és aquest lobby, una es demana quina necessitat té d’ajuts públics.

La realitat és que, ara com ara, l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB) podria ser anomenat el de les indústries audiovisuals. L’ICIB tot just aquests dies ha convocat dues places: una d’administratiu i l’altra, això, de tècnic en audiovisuals. Les línies de subvencions prioritàries són per al sector audiovisual i la principal partida, per al manteniment de la Film Comission. Això, tot indústria, perquè la promoció a la creació per a aquest sector continua sent molt feble. De Mallorca, potser se’n podrà dir “una illa de cine” quan es posi fre al creixement, es facin anques enrere i, de passada, tant al cine com a tants sectors de la cultura, es comenci a pensar en els que la fan, no en els que la venen.

stats