L’acció d’aquesta novel·la transcorre entre Ankara i Berlín durant el període d'entreguerres. Ens dona a conèixer dos personatges del tot enigmàtics, dos solitaris que es troben i es permeten estimar-se al seu ritme, que no és el de la societat tradicional que un ha deixat ni el de llibertat que l’altra viu a Berlín, ciutat testimoni de la seva passió. Un dels personatges, un home amb poques habilitats per tot allò que té a veure amb ‘situar-se’ en el món, ens diu:
“Cuando me daba cuenta de que las dos horas que me había pasado leyendo un libro me parecían más plenas e importantes que muchos años de mi vida…” (pàg. 116).
Ella és una pintora amb talent que fa de cantant en un cabaret i que des dels set anys té cura de la mare vídua. No comparteix els rituals que la societat imposa:
“En el colegio siempre me indignaron la languidez i falta de objetivos de mis compañeras. [...] Ser juguetes a los que se trata bien les resultaba más fácil y atractivo que ser personas” (pàg.132).
Ella és escèptica, no vol estimar; ell sap que ha trobat l’ànima que donarà sentit a la seva vida… Les obligacions del fill i la mort del pare amb el qual no hi havia cap vincle d’estimació fan que hagi de partir; ella està malalta però, malgrat tot, s’avança i marxa primer… Es reuneix amb la mare per acabar de recuperar-se.
Ell torna a Ankara i allà inicia el descens, es veu xuclat per una espiral de dolor, soledat i precarietat material, la salut no l’acompanya… Ha format una família, té dona i filles, viu envoltat de parents que el toleren per la seva docilitat i per la mesquinesa d'aprofitar-se del seu sou.
Berlín va ser l’escenari de la seva passió, varen gaudir de la ciutat, els parcs, els museus, les sales d’exposicions... Es miraven ‘des de lluny’ les disbauxes dels altres, el seu era un altre món. Sempre donant trascendència a cada acció, varen haver de deixar d’anar a l’òpera, per a ella era molt difícil haver de marxar abans del final, havia d’arribar a temps a la feina del cabaret, el seu era un treball que podia fer per diners; el que no podia fer a canvi de diners era pintar...
L’escriptura de Sabahattin Ali ens ha encisat des del primer moment. És una escriptura que situa l’autor que acabam de conèixer a l’altura dels més admirats.
Fins a la meitat del llibre només el coneixem a ell i el mitjà que l’acull, quan som a Berlín i coneixem l’ésser que ha de trobar-se amb el personatge que ja hem fet nostre, trobam una dona que ens trasbalsa i ens commou, un personatge que no cau en cap parany, perfectament dibuixat, una dona que retindrem a la nostra memòria, que respectarem i admirarem.
Sabahattin Ali, un descobriment que tenim la felicitat de recomanar.
FITXA DEL LLIBRE
'Madona con abrigo de piel'
Sabahattin Ali
Traducció de Rafael Carpintero Ortega
Salamandra
222 pàg.
18 euros
