I AQUÍ

Lònia Guiu es pintava els llavis de vermell

Lònia guiu es pintava els llavis de vermell. Apol·lònia Guiu, Lònia, va arribar a ser la detectiu més coneguda de Barcelona. Va fer feina a Palma per l’Agència Marí, fent informes confidencials i comercials. Llavors, era la millor. Per aconseguir la informació acostumava a fer-se passar per periodista. Mai no portava pistola. Li feia pànic. Tenia una col·lecció de pintallavis, era vegetariana, menys quan s’enfadava: s’espassava la ràbia menjat-se un conill amb all i oli. Tenia un mosset, en Quim, a qui pagava una misèria. El va conèixer en un curs de defensa personal. També l’ajudava la seva amiga Mercedes, ginecòloga i feminista. Maria Antònia és la primera escriptora mallorquina que obre les portes al feminisme, va parlar de temes com l’avortament i l’ús del llenguatge a 'Estudi en Lila'. La periodista Empar Bosch ho ha documentat a la tesi doctoral que està a punt de finalitzar i de la qual avui es fa ressò l’ARA Balears. Ella ha recuperat l’heroïna fins ara oblidada que, durant una dècada o, fins i tot, més, va interactuar amb altres companys de professió: amb Arquet, el detectiu de Jaume Fuster, i crec que també amb Celso Mosqueiro, el d’Antoni Serra. L’activisme feminista es va deixar sentir en l’època dels vuitanta i els noranta. La lluita no va ser en va. Es varen aconseguir grans fites. Ara ens eduquen fent-nos creure que hem assolit la plena igualtat. Ara sembla que ja no manquen Lònies Guiu a la nostra societat. Però no és així, n’hi ha prou de repassar els rols que encara adopten els homes i les dones dins una família. I una bretxa salarial que cal trencar i això només és una altra fita que s’ha d’assolir. Avui, més que mai, ens calen Lònies Guiu.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF