Lolly Willowes s’ha fet a la solitud, està envoltada de parents amb els quals manté una relació del tot cordial. Malgrat tot, el seu pensament és sempre allà on no el puguin atrapar, els seus ‘objectius’ són íntims, impossibles de compartir i, per tant, es fan forts gràcies a no patir interferències. Aviat sabem que s’ha fet seva la biblioteca del seu pare, ningú no ha aplicat la censura obligada per la “bona evolució” d’una senyoreta provinciana i de casa bona. Quan ens parlen de la seva aparença ens diuen: “... En el cas de la Laura l’efecte era massa sorprenent perquè fos agradable” (Pàg. 31).
Lolly viu sola a la casa familiar amb el pare vidu; això encara la fa independent i mestressa de casa seva. De sobte, el pare emmalalteix i no se’n surt. Quan arriben les infermeres amb els davantals blancs –que a la Laura li semblen “làpides sense inscripció”–, és evident que la partida del pare és a prop.
Quan queda sola comença a patir les conseqüències de la seva condició: ha de deixar casa seva, ha de viure “sota la protecció” del germà gran, un advocat que, amb el temps, “Havia canviat la seva robusta estupidesa natural per una indiferència fatxenda respecte al punt de vista dels altres” (Pàg. 56).
Un bon dia la Laura considera que ha de posar fi a aquesta situació, que ha de sobreviure lluny dels seus. Ningú no ho entén, ella és fidel al seu estil i ha anat covant els plans; els seus projectes són innegociables, res no la pot aturar. Quan demana al seu germà els diners –que ell administra com un dret més– es troba que el patrimoni ha minvat: el nostre patriarca ha errat en les inversions; na Laura pot comptar només amb la meitat d’allò que disposava, però això no l’atura, simplement varia els seus plans. No tindrà casa pròpia, viurà en unes habitacions llogades… Parteix.
Aviat s’harmonitza amb l’indret que l’acull. La seva vida és gaudir de la natura, cordialitat amb els que l’envolten i silenci. Es produeix una interferència: un nebot es creu amb el privilegi de disposar del seu dret d’hoste de la tia… L’acull, pateix la visita i recupera la seva quotidianitat; coneix fets paranormals que en absolut la trasbalsen. Està del tot preparada per a qualsevol esdeveniment d’aquest tipus. Lolly Willowes ha trobat el seu lloc al món malgrat tot pronòstic.
Aquesta història ens trasllada cent anys enrere i no ha perdut vigència totalment; el patriarcat existeix, moltes persones han de sacrificar la vida perquè han d’interpretar el paper que la societat ha triat per a elles. Ha estat un gran plaer haver tingut coneixença de Sylvia Townsend Warner.
FITXA
'Lolly Willowes'
Sylvia Townsend Warner
Traducció de Marta Hernández i Zahara Méndez
Editorial Minúscula
225 pàg.
18 €
