OPINIÓ

Local i, alhora, global

Segons les dades del padró de població de 2016, que ofereix l'IBESTAT, el 55,7% de les dones que viuen a les Illes Balears, hi han nascut; el 22,2% nasqueren en altres comunitats autònomes; el 22,1% restant, a l'estranger. Quan comparam aquestes dades amb la procedència de les mares dels infants nascuts el mateix 2016, es veu que, així com la proporció de mares dels dos primers grups es redueix (47,7% i 17,9%, respectivament), la de les mares estrangeres s'incrementa en dotze punts respecte del pes que tenen en el conjunt de dones (34,4%). Això vol dir que un poc menys de la meitat dels infants nascuts durant el 2016 tenen la mare nascuda a les Balears i un de cada tres té la mare nascuda a l'estranger. Les explicacions són diverses; però, sens dubte, una a destacar és que la proporció d'estrangeres en els grups d'edat que solen dir-se ‘fèrtils’ és més elevada que en els altres grups: el 24,9% de les nascudes a les Illes Balears o a una altra comunitat autònoma tenen entre 20 i 40 anys; entre les dones estrangeres les que pertanyen a aquest grup d'edat hi representen el 40,8%.

Així, des del punt de vista demogràfic, a més del canvi directe que suposa l'arribada de persones nascudes en altres indrets, cal tenir en compte la incidència que, en una segona fase, tenen sobre els naixements. El sentiment de pertinença, la cohesió social, les manifestacions culturals i lingüístiques, etc. es veuen i es veuran afectades per aquests canvis.

Si del global insular (Illes Balears) passam al local (Porreres, com a exemple), es visualitza més la transcendència d'aquests canvis.

En aquesta localitat de l'interior, l'any 1871 (quan s'implanta el Registre Civil) varen néixer 123 infants, 111 dels quals (89,5%) tenien ambdós progenitors nascuts al mateix poble; la resta n'hi tenien un, i l'altre nascut a una altra localitat mallorquina (només una excepció: pare nascut a Porreres i mare a Granada). Cent anys després, entre 1971 i 1972, hi varen néixer 101 infants, dels quals 59 (58,4%) tenien els dos progenitors del mateix poble, 32 (31,7%) hi tenien un dels dos progenitors, i 7 (6,9%) els tenien tots dos de fora dels Països Catalans. Entre els anys 2016 i 2017, dels 131 infants nascuts a Porreres, 16 (12,2%) tenen els progenitors d'aquest poble; 30, n'hi tenen un dels dos (22,9%) i 68 (51,9%) tenen els dos progenitors nascuts a l'estranger. Aquestes dades ens mostren que entre 1871 i 1971-1972 les diferències, pel que fa a la procedència dels pares dels infants, són molt menors que les que hi ha entre l'any 1971-1972 i 2016-2017. Encara que les dades són d'una localitat particular, en línies generals i amb alguns matisos, deuen ser transferibles a qualsevol altra. I al conjunt.

Del punt de vista lingüístic, i com a nota marginal, s'evidencia un factor –no l'únic, clar– que ajuda a entendre la regressió d'algunes característiques particulars dels parlars locals: la transmissió d'aquests trets locals que antany, per la homogeneïtat lingüística dels progenitors, estava assegurada, ara es veu sacsejada per la gran heterogeneïtat.

Però, els canvis que es produeixen, i els que s'acosten, tenen més fondària en tots els aspectes (en el lingüístic, també). La nostra societat del futur immediat tendrà una població estable formada pels descendents dels illencs de generacions, els descendents de població d'incorporació recent i els mesclats. La interrelació entre uns i altres i la interdependència serà cada cop més intensa. En aquestes circumstàncies no serveixen de res –o serien inassumibles socialment i èticament– les propostes que ho neguen, que pretenen revertir-ho o que defensen la segregació. Gestionar aquesta situació és molt complex i difícil. La integració en una sola societat no és senzilla, sobretot quan les diferències socials i culturals són importants. L'escola (el model d'escola actual, que rebutja la segregació) hi té un paper important i, fins ara, un relatiu èxit. Però les actuacions no poden quedar reduïdes a l'escola. Fora de l'escola s'ha d'apuntar explícitament al mateix objectiu. Construir una societat cohesionada no és responsabilitat només d'una part de la societat, sinó de tots els que la integren; tots hi tenen drets, però també tots hi tenen deures. Des de les maneres de fer particulars en les relacions interpersonals fins a l'execució de programes coherents impulsats per l'Administració; en aquest sentit, la gestió municipal és primordial.

La solució no serà mai aclucar els ulls –com potser s'ha fet massa fins ara– i deixar passar el temps. És necessari treballar-hi amb urgència. Si no, s'assaona el terreny per al conflicte social i l'expansió de la intolerància.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF