Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

L'obsessió malaltissa de Madrid amb Kosovo

La diplomàcia espanyola protagonitza aquests dies un serial patètic a compte de l'obertura de negociacions entre la UE i Kosovo. Madrid, que no reconeix Kosovo com a estat sobirà perquè va fer una declaració unilateral d'independència, ha obligat a buscar una fórmula ad hoc per estalviar-se el tràngol d'una votació al Congrés de Diputats sobre un eventual acord d'associació amb aquesta república balcànica. L'argúcia legal que s'ha trobat és que l'acord se signarà entre la UE i Kosovo i no entre aquest estat i cadascun dels 27 països membres, com es feia habitualment. Espanya no està sola en aquesta postura (també hi ha Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia), però sí que és l'únic país d'un cert pes que hi continua enrocat en contra. I en l'àmbit extracomunitari Madrid s'alinea amb la Rússia de Putin i la Xina en contra de socis de l'OTAN com els Estats Units, Gran Bretanya, França o Alemanya.

La negativa espanyola és completament ideològica i no té cap fonament jurídic des que el Tribunal Internacional de Justícia va dictaminar el 22 de juliol del 2010 que la declaració unilateral no violava el dret internacional ni tampoc la resolució 1244 de les Nacions Unides, que va permetre la intervenció en aquest enclavament per evitar que les forces sèrbies hi duguessin a terme una neteja ètnica.

Madrid considera que reconèixer Kosovo equivaldria a acceptar el principi de la secessió unilateral i obriria les portes a l'autodeterminació de Catalunya o Euskadi. No es pot negar que la postura espanyola és coherent, però el preu a pagar és alinear-se en el concert internacional amb règims autoritaris i de dubtós pedigrí democràtic. En certa manera Kosovo obliga Espanya a treure's la careta i mostrar la seva autèntica cara, la que nega el principi democràtic de la lliure determinació dels pobles que, com el català, reclamen exercir-lo de forma pactada i pacífica. Aquesta ridícula obsessió, però, també demostra que, en el fons, no es prenen tan a la lleugera la possibilitat d'una secessió, i intenten tapar totes les escletxes legals i diplomàtiques possibles. Ara bé, la lliçó del cas de Kosovo és meridiana: tard o d'hora la voluntat democràtica d'un poble s'acaba imposant.