Opinió

Lluc

Lluc és impensable sense els missioners dels Sagrats Cors. Aquesta congregació va néixer a Mallorca per obra del pare Joaquim Rosselló, que al cel ocupa un setial molt més amunt que el del fundador de l’Opus i que, així i tot, encara no ha estat ni beatificat pels jerarques catòlics.

De Lluc ens n’hem omplit la boca tota la vida. Cor de Mallorca, centre espiritual de l’illa, etc., però la realitat és que ara els missioners se n’han d’anar per manca de vocacions. És un mal que pateix la majoria de les congregacions religioses cristianes, però no per això l’efecte és menys decebedor. El gran mite dels mallorquins –d’una certa casta de mallorquins, perquè a la majoria el monestir no els diu res que no els digui als noruecs– s’esfondra, i difícilment es podrà rehabilitar amb el sentit que li han sabut donar els “coritos”. El monestir i la seva escolania –amb continuïtat, la més antiga del món– ha imprès caràcter als missioners i tot plegat és el més semblant al que en podríem dir església mallorquina.

No és un conhort que hagi estat per la manca de vocacions i no pel comportament irregular d’unes institucions que, amb el president Cañellas al davant, signaren el compromís de finançar el manteniment del monestir –per cert, Cañellas va complir la seva paraula signada. No sabrem mai com haurien anat les coses si la fundació creada (per Josep Amengual) com a garant del futur de Lluc hagués estat tan eficient com es va anunciar als titulars de diari. Sigui com sigui, el projecte religiós més engrescador de l’illa no ha estat prou atractiu per als que se senten cridats a la vida sacerdotal. Ara no sabem si Lluc significarà, en el futur, l’aventura espiritual que algú va transposar a la muntanya des d’“Els pòtols místics” (Kerouac): ...i quan arribes al cim, continua pujant.

Dels nous gestors s’espera que no incrementin el tràfec humà, que mantinguin aquell espai beneït en el silenci sagrat que respira, que no ho confiïn al turisme per a la seva continuïtat. I que el monestir continuï, com ara, menant els agnòstics i els ateus devora la frontera que ens separa de la fe.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF