UNA MONADA

Llonguets

Tenia ganes avui de parlar de llonguets, aquests panets deliciosos, un luxe modest obert a companatges quasi infinits que ha estat durant dècades el pa d’entrepà per antonomàsia i que ara veig convertit en una mena de símbol identitari de Ciutat, material de neofesta local en temps global, objecte de culte de penyes i d’associacions. Cosa que té un punt preocupant, perquè generalment quan l’arada amb rodes es converteix en objecte decoratiu a l’entrada de les cases de foravila vol dir que s’han convertit en agroturisme i, si encara es llaura en algun lloc, es fa amb tractor, si no el passegen davant el Consolat de Mar.

El que volia explicar és que a Llucmajor això del llonguet no ens afecta igual. Llonguet només és, com “panesillo”, un gentilici no gaire amable referit als ciutadans (però “palmesano” és francament pitjor). A la vila els anomenam panets francesos, que no em direu que no té glamur, i fins una mica de morbo. Com a Campos, anava a afegir, però ja sabeu que les relacions de veïnatge… Falta veure com prendran si tira endavant l’autopista aquesta que ens tenia tan emprenyats amb els del Pacte, fins que la serp de tres caps començà a xiular a Andalusia i ja torna a tocar votar-los i fer-los amic, per por de la por, que venen mal dades…

Arribat a aquest punt, em despert llegint si resultaria que l’empenta econòmica de Vox sortia d’una entitat reiteradament denunciada per Human Rights Watch, nascuda a Iran, però amb base a Albània, que hauria estat aliada de Saddam Hussein a la seva guerra contra Iran… i aquí em començ a embullar, perquè mem si ara resulta que el partit que ens va dur a una guerra cercant aquelles armes de destrucció massiva inexistents ara pacta amb uns aliats d’aquell… Bé, en tot cas, després es feren amiguets dels EUA, i ja saben que “estamos trabajando en ello”. Per part seva, al PP no en diuen res, tan content com està Casado perquè “ja no li demanen per la corrupció”. Vaja, què ha estat? No res…

Pitjor ho deu passar l’altre soci del “trifàtxic”, el pobre Rivera, que ha estat esbroncat per taxistes de Madrid, “catalán de mierda”, figura que li han dit, a ell! No sé si ho he acabat d’entendre, això dels taxistes, que a vegades sembla com si els de McTronalds es manifestassin demanant la prohibició del BurguerPink. La qüestió és que han tallat carrers i han fet altres gràcies, a Madrid i a Barcelona, inclosa alguna agressió prou bèstia, i no em consta que n’hagin acusat cap de terrorisme ni de sedició, com fan amb els CDR quan tallen carreteres. Deu ser que la cosa del terrorisme depèn més de la idea que dels fets, i com que a les assemblees de taxistes de Barcelona n’han esbroncat més d’un quan ha intentat intervenir-hi en català, doncs mira, si volen tallar el trànsit, pobres…

En la mateixa línia, a Madrid, a IFEMA, un segurata s’ha ficat en una conversa privada de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, en pla “hablen en cristiano, coño”. Que ve a ser el que l’altre dia tornava a passar en un vol de Vueling i, just abans, al portal d’una comissaria catalana quan un advocat volia visitar el seu client detingut, i així successivament.

I és que una cosa deu ser estimar el català i l’altre usar-lo, si no no m’explic la fixació dels polítics populars locals amb la llengua dels premis Ciutat de Palma. Com si no ens afectassin problemes culturals que van de tenir la meitat dels orgues barrocs de l’illa en estat d’abandonament terminal al fet que la mateixa directora del Museu Es Baluard, ara que acaba, parli de magrors pressupostàries.

I, parlant de gent que se’n va, això de Bauzá, que munta l’espectacle perquè, com sant Pau pel camí de Marratxí, ara que acaba el contracte de senador ha descobert que l’amo en Biel del Túnel era de la CUP i Company del CDR de Sant Joan…

Vaja, que no està la cosa per parlar de panets, i menys per expressar l’alarma que m’ha provocat quan en un forn de la vila m’han ofert… llonguets! Mare de Déu de Gràcia, assistiu-nos, els imperialistes són aquí. Panmallorquinistes agressius, supremacistes de l’entrepà. Haurem de demanar ajut a algú. Anc que sigui a Vargas Llosa. O al Parlament d’Extremadura.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF