Si hi ha un tema que remou especialment la sensibilitat dels ciutadans, a banda dels salaris, és l'habitatge, tant sigui de compra com de lloguer. És un bé bàsic, indispensable, però que ara per ara sembla que s'hagi convertit en un article de luxe.
Aquesta setmana el coordinador del departament d’Estadística, Enric Ripoll, ha exposat les dades extretes en base a l’estudi de l’Índex de preus de consum i en base a l’enquesta de pressupostos familiars. Ha indicat que el preu mitjà del lloguer d’habitatges se situa entre els 539,54 euros i els 587,3 euros, el que mostra un augment d’entre el 0,2 i el 0,6% respecte al darrer any. A més, aquests mateixos estudis situen el preu mitjà per metre quadrat entre els 6,8 i els 7,1 euros.
La reacció ha estat immediata. Indignació a les xarxes perquè tothom que viu a Andorra sap el que costa llogar (i trobar) un pis de lloguer a bon preu i en bones condicions.
No direm que Ripoll va malinterpretar les dades, però a vegades les lectures que es fan de les estadístiques són qüestionables i s'allunyen de la realitat.
El Govern va haver de sortir ràpidament a precisar les xifres per explicar que estan elaborades en base a contractes antics, però s'ha de ser molt sensible quan es tracta de temes que afecten tant a la població.
Trobar un pis de lloguer amb un preu acceptable en aquests moments és una odissea. S'ha instaurat una febre especuladora entre els propietaris que volen aprofitar el moment, sense ser conscients del dany que pateix l'economia.
Els temporers de les pistes no tenen on allotjar-se i les empreses tenen dificultats per contractar personal de fora perquè aquests, quan fan quatre números, veuen que no els hi surt a compte mudar-se de país.
La clau, a banda de les decisions polítiques que tindran uns efectes més a mitjà termini, són els pisos buits, aquests que estan amagats dels fisc espanyol per por a les colossals sancions a les que s'exposen els propietaris per no haver-los declarats.
Són pisos que no existeixen, ni per llogar ni per comprar. Però la situació no es pot eternitzar, caldrà trobar una sortida de manera que els propietaris hagin de ser penalitzats d'una manera proporcional. El que passar ara no beneficia ningú, tampoc a la hisenda espanyola. I, evidentment, si els lloguers es continuen inflant, la bombolla petarà.
