OPINIÓ

De Llofriu a Waterloo

En aquell projecte de democràcia, mai no he sabut si compta amb minut zero o és, encara, pendent d'arribar, destaquen alguns punts d'inflexió que si algú no els vol considerar rellevants, almanco, són molt pintorescos i amb els anys agafen pes, i amb els esdeveniments, potser una intensitat proporcional a tot allò que anam perdent dia a dia.

Foren molts els polítics que entraren al joc de cedir per poder arribar a un acord de mínims, la suada i tòpica i tanmateix inevitable transició amb els personatges principals i els obviats que actuaven o treballaven en segona fila o a l'ombra d'aquest corcat arbre de la nostra història.

Si viatjam en el temps i som capaços de desplaçar-nos de la fotografia històrica on l'editor Josep Vergés coordina l'entesa al Mas de Llofriu sota la campana de la llar d'un Josep Pla que rep el rei Joan Carles i la reina Sofia, i som a l'any 1975 quan comencen els tràmits i les converses per a l'arribada del president Tarradellas a l'exili, dic, si viatjam d'aquesta estampa quan encara eren prínceps al panorama, amb fons inclòs, del seu hereu Felip VI el 3 d'octubre de 2017, les lectores i els lectors fàcilment podran comparar i observar com a cada costat d'aquest escenari, potser, s'ha sobreactuat o s'ha excedit cadascú en la seva funció. Josep Pla no representava res! Clar que ho podran dir fàcilment, però el “llenguatge” utilitzat aleshores contrasta amb la manera de fer que ha vingut després.

La família de servidor és represaliada de la guerra a Palafrugell i la Catalunya Nord. La legitimitat política d'aquesta opinió la posen els morts i tot allò perdut a casa nostra a l'empordanet quan els falangistes tombaren la porta i ho arrasaren tot. Era l'any 1939, ara som a finals del 2018. Ok. Josep Pla anava al metge a Palamós al seu amic el Dr. Francesc Dalmau d'ERC i heroi excombatent a Normandia amb les tropes angleses. Aquest també coneixia les tertúlies i la foganya de l'autor del 'Quadern Gris'. Una llar sempre sortida de cafetera i algunes ampolles de whisky, de vi o de conyac, i amb les corresponents xícares i gots. Ningú feia cap espant d'això.

Mentre guaito aquest finestró, Felip VI adverteix que potser defensa la reforma de la Constitució “dentro de los cauces legales”. Tots aquells puristes que han desprestigiat Companys o s'han mofat de Tarradellas i s'han posicionat a obrir el meló aquest, estaven segurs del que feien?

Tota aquella dreta i dretota que intentà superar el franquisme arrufant el nas i ara torna des del ressentiment més ranci i perillós amb VOX i Ciutadans i el PP de Casado té molt clara la seva intenció de rebaixar Catalunya a un règim semblant al murcià, tot repartint en una taula braser ben diferent el topiquíssim cafè per a tots que tant agradava citar a Jordi Pujol. Tanta història del soroll de sabres i es pogué tornar el president Tarradellas al lloc més proper a allò que li corresponia, i avui ens volen fer creure que un diàleg és impossible. Aquest interès de reformar una carta el contingut de la qual mai no s'ha aplicat i que suposa l'anomalia més brutal dins Europa, amb uns presos polítics que són molt més a prop d'haver complert els mandats constitucionals que no pas aquells que han fet possible la seva circumstància actual o que en demanen insistentment la permanència a presó. Una anomalia ben greu en qüestió de drets humans i una curiosa vulneració per part d'aquells que controlen els poders de l'Estat i que no compleixen ni el preàmbul signat pel mateix rei emèrit que d'aquí a una setmana en celebrarà els 40 anys.

Si algú no ho entén, que la rellegeixi o la llegeixi amb atenció. Es tracta d'un petit 'long-seller' que vostè el pot adquirir per manco de deu euros a qualsevol botiga que es vulgui considerar llibreria.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF