Llibres confinats

La fantasia està convidada a entrar pel balcó, i és que el futur que ens espera no és un llibre obert, sinó més aviat una pàgina en blanc

Demà és Sant Jordi perquè ho diu el calendari. I caldrà felicitar totes les Jordines i Jordis, si és que celebreu els sants. Però no serà la festa del llibre i la rosa, o almenys no com la coneixem: rambles i places plenes a vessar, escriptores amb el boli a la mà, fent encaixades o abraçant les lectores. La festa es farà tres mesos després (creuem els dits). S’ha posposat. Com tots els plans. Els petons, en quarantena. I les masses, en espera.

Però el llegir, no. El llegir no s’ha congelat. De fet, és una de les poques activitats que agafa múscul durant el confinament. Segons Megustaleer.com, el primer mes de confinament s’han llegit 3,6 llibres de mitjana. No està malament. És clar que és una enquesta feta a lectores que ja tenen fitxades i no a la població en general. Però m’agradaria pensar que és una de les aficions que s’ha revalorat i que serà un costum, un hàbit, un plaer que exportarem del confinament a la normalitat (no, a la normalitat trigarem molt a tornar-hi i de fet, millor que no hi tornem, perquè la normalitat era el problema), diguem doncs al postconfinament. I és que la literatura té aquella cosa que salva, que cura, que protegeix. És un lloc on exiliar-se, on resistir, on repensar-se, on imaginar el camí. Un lloc on convertir el dolor en bellesa.

En ple confinament han sortit diferents novetats editorials que havien d’estar a les parades de llibres que demà no hi haurà. Entre elles, la meva novel.la, ‘La música que sona quan acaba la cançó’, publicada per Rosa dels Vents. En el món d’abans, l’hauríem presentat el 17 d’abril a la Seu d’Urgell. En part perquè el llibre té el Pirineu ( Alt Urgell i Andorra) com un dels protagonistes i, en part, perquè els meus orígens literaris també fan olor de muntanya. Algunes l’heu descoberta per eBook, altres en algun quiosc on a més de productes essencials (diaris), venen llibres (no essencials, prescindibles?) i d’altres l’heu comprat sense poder tocar-lo. El postconfinament potser li obrirà més camins. Però mentrestant, aquesta i tantes altres òperes primes en català publicades des del març, han tingut un llançament aigualit. Algunes seran bones, altres regulars i potser hi haurà alguna obra mestra. Per comprovar-ho caldrà llegir-les i no deixar que la confusió del confinament les confongui, les confiti o les confiï a la càrrega vírica de l’oblit. Se m’acut que de tots/es aquestes autores en plena estrena en podríem fer una generació, com la del 98 o la del 27 (si ens hi posem, piquem alt). La definició de moviment literari diu que és un grup d’autors/es mogut per un esdeveniment de la seva època (Covid-19), que s’enfronten als mateixos problemes (el robatori del primer Sant Jordi) i reaccionen davant el fet de manera similar (fent ‘instagramlives’ a dojo i rellegint el monstre de colors per mirar de desxifrar el garbuix d’emocions). Li podem dir, per exemple, #covidinouisme.

Conyes a part, la literatura ens necessita. D’una banda, hi ha un sector del llibre compromès i innovador, però alhora fràgil, que no pot fer una altra cosa que comptar amb nosaltres. Reservem i comprem a les nostres llibreries de capçalera el 23 d’abril, el 23 de juliol i tots els dies entremig d’aquests i fins el següent Sant Jordi. Les llibreries de proximitat, moltes d’elles cooperatives, ens regalen cultura tot l’any; aprofitem-la i no deixem que s’enfonsin.

Per l’altra banda, per crear llibres, calen històries. El confinament, perquè negar-ho, convida a l’escriptura. De fet, el moment que vivim és extremadament literari. Mai abans ens havíem sentit, amb tanta intensitat, i de manera col·lectiva, dins d’una ficció. Una ficció que atrapa. Una ciència ficció, en realitat, o una distòpia d’aquestes que estan tan de moda. A les novel·les sempre hi ha personatges amb un conflicte (interior/exterior, personal/global) que els transforma. No són els mateixos a l’inici de l’aventura que al final. A totes i cadascuna de nosaltres, ja ens està passant. L’experiència ens modifica. I la literatura que fem a partir d’ara ho haurà de recollir. La trama ja està en marxa però el desenllaç és incert. N’hi ha que s’entossudeixen a lligar el final a un idíl·lic (tremolors) tot anirà bé. Altres advoquen més per la tragèdia. En qualsevol cas, la fantasia està convidada a entrar pel balcó, i és que el futur que ens espera no és un llibre obert, sinó més aviat una pàgina en blanc. Caldrà, doncs, omplir-la de paraules. Generació Covidinouista, ens hi posem?

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF