PeriodistaSom Garrigues va néixer per fer comunitat. Sempre hem apostat pel comerç i l'empresa locals i, amb aquesta decisió, els volem ajudar a fer una mica més passable el sotrac econòmic actual. És una decisió dura per a les finances del periòdic, però, per fer comunitat, a més de la informació pròxima i rigorosa, també és això, vetllar per la confiança i l'ajuda mútua". És l'explicació final dels responsables d'aquesta publicació a la decisió d'aturar l'edició de paper, de regalar el PDF en la seva edició digital a tota la població i de no facturar la publicitat que hi surti durant el temps de confinament. Som Garrigues dona cobertura informativa a les Garrigues, una comarca del sud-oest del Principat, amb una població disseminada de poc més de 18.000 habitants en una vintena llarga de municipis. Perquè ens en facem una idea, la capital, les Borges Blanques, és un poblet de 6.000 ànimes. Entre els seus col·laboradors destacats hi ha Ramon Queralt, amb qui compartim amistats, inquietuds i afinitats.
"Va néixer per fer comunitat", i aquesta, poc o molt, és també la carta de presentació de la gran majoria de publicacions que hi ha a la Part Forana de Mallorca. Algunes són empreses amb professionals a sou, algunes altres són associacions culturals amb treballadors remunerats, la majoria són associacions culturals amb publicacions mensuals, bimestrals o trimestrals, on el voluntariat i la implicació de grups amplis de persones permet que les revistes surtin puntualment quan els toca. Ara mateix, dues associacions aglutinen la gran majoria d'aquestes publicacions, l'Associació de Premsa Forana de Mallorca, amb 32 capçaleres, i l'AMIC, amb 31. Moltes de les publicacions són dins de les dues entitats.
Díngola a Sineu, La Veu a Sóller, el Punt Informatiu a Pollença, Es Saig a Algaida, Bellpuig a Artà, i Cent per Cent a Manacor, entre moltíssimes altres, escriuen lletres de prop, paraules de proximitat, qüestions del redol, es fan des dels carrers i les places dels pobles, creen xarxa, contribueixen a enfortir els vincles que ens fan ser com som, i ho fan, a més, en llengua catalana, perquè aquesta és, precisament, una de les maneres de generar aquestes complicitats de poble i, a més, de fer visible i integradora la nostra llengua entre els qui encara no la parlen o no l'entenen. La seva feina, i així ho diu també el decret de l'estat d'alarma, és essencial perquè la gent de cadascun d'aquests racons no sols pugui sentir-se informada i part d'una comunitat, sinó també que pugui sentir-se protagonista dins ca seva. I alhora, aquestes publicacions miren de viure obertes al món i relacionar les seves viles i pobles amb l'actualitat més global. En definitiva, són un portal obert de pinte en ample per als seus lectors i al mateix temps una finestra badada al país i al planeta.
L'essencialitat, per tant, d'aquestes publicacions, està més que justificada. Moltes d'aquestes revistes han patit aquests dies, com és natural, una davallada dràstica dels seus ingressos en publicitat. Les vendes se n'han ressentit, però no tant. Algunes ja han anunciat que suspenen la seva edició impresa fins que passi l'estat d'alarma, d'altres continuen oferint el servei en paper, amb sensibles reduccions de pàgines als seus exemplars. Un bon grapat potencien la web, on veuen multiplicades les visites dels lectors aquests dies de confinament. És clar que un mes seria relativament bo de passar, i que la gran majoria de publicacions ho podrien resistir. Tot plegat, però, va per llarg. Caldrien mesures pal·liatives durant aquests mesos que venen, moratòries en el pagament d'impostos, ajuts en la tramitació de possibles ERTO... Però la glopada feixuga serà en acabar aquest confinament. L'economia mallorquina, basada en el monocultiu turístic, patirà una sotragada històrica com cap que ningú en edat laboral pugui recordar. Cal aprendre de les errades de la crisi del 2008. No és just que qui hagi de pagar la crisi, vingui d'on vingui, siguin els ciutadans, a través de minves en les aportacions als serveis públics essencials. Sanitat, educació i serveis socials han de ser els pilars que sostinguin la població i que la puguin impulsar a fer una nova Mallorca, dinàmica, diversa, multiplicada, moderna. L'esforç de l'Administració serà, o hauria de ser, ingent. I caldrà reajustar i redistribuir pressupostos. Les èpoques de crisi, com la que ja vivim ara, com la que viurem d'aquí a pocs mesos, venen, malauradament, acompanyades de por. I la por necessita generar enemics per sostenir-se. L'extrema dreta mirarà d'aprofitar les circumstàncies, com ja ha començat a fer-ho, per generar discursos sustentats en l'odi a comunitats, ètnies, gèneres, races, tendències sexuals i altres ítems que ja no sé ni enumerar. Només una societat forta, cohesionada, unida i, sobretot, informada i crítica, serà capaç de fer-hi front. És per això, també, que és essencial que les institucions comprenguin la importància i la capitalitat de la premsa de proximitat i hi donin suport, com ja ho feien, com ja han començat també a fer aquests dies de confinament, perquè la informació pugui ser lliure, pròxima i nostra, de tothom.
