OPINIÓ

Lletra de Segona

CARLES CABRERA
CARLES CABRERA Doctor en Filologia Catalana

A hores d’ara ja se sap que el Mirandés s’enfrontarà amb el Reial Mallorca per ascendir a Segona A, que l’Atlètic Balears romandrà un any més a la categoria de bronze del futbol espanyol en companyia –o no– del Mallorca B, la UE Poblera, l’Eivissa i/o el Felanitx, mentre que la Penya i el Formentera el curs que ve tornaran a engreixar la Tercera balear.

No comentaré en aquest article tota la dimensió política de l’Atlètic Balears, que la té –i molta. Fa just un any veia la llum a Ara Llibres l’assaig 'Futbolítica' de Ramon Usall, subtitulat 'Històries de clubs políticament singulars', que dedica un capítol sencer al segon club de Palma. No m’ha llegut llegir-lo encara. Potser hi comenta els orígens mariners i obrers, els valors republicans i esquerranosos, l’Olimpíada Popular del 1936, el suport de la primera immigració castellanoandalusa dels cinquanta i seixanta, de la 'petita Rússia', com l’anomenaven en temps del franquisme... Un cop vaig sentir Jeroni Petro que reconeixia que, a la dècada dels setanta, quan els dos equips ciutadans anaven més a la par, els del Mallorca tiraven un poc més cap a la dreta i els del Balears se sentien, en general, una mica més d’esquerres. Però no és d’aquest caire que vull parlar avui, sinó de l’esportiu de l’entitat blanc-i-blava.

Crec que aquesta mateixa temporada em passaren per WhatsApp un article sobre la història de l’Atlètic Balears procedent de qualque blog que estava prou bé però que no he pogut recuperar. Una de les tesis que sostenia l’autor afirmava que el club viu un dels moments més dolços i daurats de la seva existència. Ho subscric completament.

Ara qualcú pensarà que els anys gloriosos són els de la inauguració de l’Estadi Balear i els dos cursos a Segona [A] als seixanta o les dues temporades més oblidades dels cinquanta al fortí –en minúscula!– de Son Canals. O, en tot cas, els tres de Segona B a final dels vuitanta sota la presidència de Ramon Galante amb Martín Esperanza a la banqueta. El Balears acabà sisè i el campionat se l’endugué el Palamós. Però no. Aquestes efemèrides vingueren regades amb els plors dels descensos, els deutes, l’Estadi Balear fet un camp de terra o l'amenaça d’haver d’anar a jugar a Son Malferit –que, d’altra banda, s’ha acabat complint!

A la història de l’Atlètic Balears no és que li hagin faltat ascensos; és que li manquen descensos. Davallades d’aquestes que generin anticossos, perquè l’ascens dels vuitanta a Segona B de l’entrenador Martín Vences ve precedit de dues temporades al pou de la Preferent. Però és que el tercer ascens a Segona B amb Fernando Crespí de president enllaça amb l’època que Damià Estelrich el salva de nou de l’infern de la Preferent.

Si fins a Miquel Contestí el Mallorca no havia estat capaç mai d’assolir una tercera temporada a Primera i la fita històrica d’estabilitzar-se arriba arran del canvi de segle amb Beltran, el Balears no encarrilà més de dues temporades a Segona B fins a la mateixa dècada dels vuitanta i no ha estat capaç fins al quart ascens de consolidar-se a la categoria de bronze amb dos play-off d’ascens a Segona A i una temporada que ara acaba que no ha estat nefasta però sí molt xereca. Recordem que el propòsit inicial consistia a ascendir i els mobles del descens s’han salvat al darrer minut. Enraonaven fa deu jornades els mitjans que l’Atlètic Balears només esperava un miracle per salvar-se, però l’experiència a la categoria és un grau, i el Llagostera ho ha pagat car, mentre que la Penya i el Formentera són ja, malauradament, de Tercera. I això que el Balears no s’ha caracteritzat precisament per la seva bona sort, ans al contrari!

Ara bé, el Mallorca davallà de Primera, festejà amb el descens a Segona B una vegada i se’n sortí. I a la segona, va baixar. I si els blanc-i-blaus continuen amb la dinàmica de guaitar les places de descens, un dia o l’altre tornaran a Tercera. Per això era tan important la salvació en aquest moment de consolidació del club a la categoria de bronze. Una vegada, Tomeu Terrassa va dir per televisió que ell trobava que l’Atlètic era un club de Segona però que la lletra corresponent ja la hi afegiríem nosaltres. I ara a mi no se m’acut millor manera d’acabar aquest article: el Balears és un equip de Segona, però la lletra ja la hi posareu vosaltres...

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF