OPINIÓ

Llegir per viure

Amb la major desimboltura, l’actriu i presentadora Cayetana Guillén Cuervo, filla del gran Fernando Guillén, en conversa amb Isabel Coixet a La 2 va deixar anar que un film o un llibre ens permeten sortir de nosaltres i seguir les vides d’altres persones –potser va dir personatges. En qualsevol cas, no he marcat cometes perquè la cita no és exacta en els seus termes, però sí que ho és en el seu sentit.

No discutiria per res del món les qualitats de l’actriu/presentadora del programa cinematogràfic de La 2 Versión española. Val a dir que servidor en som admirador intermitent, i si la meva admiració no està més sòlidament forjada és pel seu entusiàstic parti pris per un cinema espanyol que no sempre està a l’altura dels elogis flamejants que se li dediquen. De vegades, programar-lo és una befa a l’espectador. Però ara aquestes qüestions poden passar a segon terme, per no perdre el fil.

Llegir (o escoltar música, anar al teatre o al cinema) per sortir de nosaltres mateixos vers altres vides és una activitat que no assoleix ben bé l’essència de la lectura. (Se suposa, naturalment, que no parlam de llibres obertament, absurdament d’evasió, com dèiem altre temps, aquests llibres que passen sense deixar-nos res i havent-nos robat o distret un cert nombre d’hores.) Llegir no és fugir de nosaltres, sinó fer entrar en nosaltres allò que el llibre ens pugui empeltar: viure altres vides des del no-res o viure la teva vida en contacte i contrast amb altres vides, paisatges, història, amor i desamor. Llegir no és sortir de tu per oblidar els teus problemes, sinó convocar altres vides que eixamplin el teu angle visual i t’aportin més elements per entendre millor el món, la vida, i com tu t’hi incorpores.

Què hem d’anar a dir, això ho sap tothom. I és precisament per aquesta raó que se’t remou alguna cosa quan, des d’una tribuna televisiva que se suposa sòlidament ancorada a la cultura, et diuen que llegim per oblidar els nostres problemes.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF