OPINIÓ

Literatura d’homes

“És un dels millors llibres escrits últimament per un home”. “Encisa el lector per la seva sensibilitat masculina”. “Un nou llibre d'X, marit de l’escriptora Y”. “Ningú no ha retratat l’univers masculí al tombant del segle XXI com ell”. “Segur que molts lectors homes s’identificaran amb el seu protagonista”. “Una veu masculina que arriba per trencar-ho tot”.

Si arribats a aquest punt encara no us ha botat cap alarma, us convid a tornar a dalt i rellegir. Si heu rigut o, com a mínim, heu entès per on vaig, l’enhorabona: sou al meu equip. I si sou al meu equip és ben probable que no sigueu homes cis, blancs, heterosexuals, catòlics i de classe mitjana-alta. Si ho sou, tampoc no us farà mal continuar.

Són aquests, de fet, els que han projectat des de les trones de la crítica i l’acadèmia bona part dels tòpics de què em faig ressò. No en ells, és clar, no en 'els homes' (hi pot haver una etiqueta més problemàtica que aquesta?): ho han fet amb les dones, amb les lesbianes, amb els gais, amb les persones trans i les racialitzades, amb els ni-figa-ni-raïm, amb les veus rares i discordants o amb les veus que, dit de manera més precisa, els discorden a ells. Qüestionar l’hegemonia, en un sistema cisheteropatriarcal com el que vivim, té un preu. En aquest cas, el de la tematització.

Ens passa cada dia: anam a la llibreria i no podem evitar trobar prestatgeries dedicades a la literatura de dones, a la literatura de temàtica LGBTIQ+, al pensament crític, a les escriptures postcolonials. I no és que això impliqui res de negatiu, ans al contrari: és d’agrair que qui no ha tengut veu, o qui ha hagut de parlar al llarg dels segles a través del tornaveu viciat dels milhomes, ara tengui una llotja preferent als espais culturals. Que faci política. Bravo, visca i aplaudiment dempeus. Passa, però, que amb això també correm el risc de convertir aquestes veus, tan legítimes o més que les dominants, en una anècdota. Llegir tal veu ‘exclusivament’ per la seva marca de gènere, de raça, de posicionament polític que li hem donat, i no a partir del caràcter complex i diversíssim, escampadís, que hauria de tenir tota peça artística.

És per això que vull reivindicar l’existència a les llibreries i als mitjans d’una secció de ‘literatura d’homes’. Vull anar a una llibreria i que, quan un llibre estigui escrit per un dels milhomes esmentats, dugui un gomet verd, o vermell, o fins i tot lila. Que l’embolcalli una faixa amb el text següent: “Un llibre escrit per un home que parla sobre un home i que segurament interessarà a un home que és crític i que dirà que això representa el model de Qualitat, singular i majúscula”. Vull no tenir por de dir que l’emperador va nuu. Vull que marquem el que ens han transmès com a neutre. No vull que els llibres hagin de sortir de l’armari. No vull que jo ni les meves companyes ens hàgim de justificar per existir. Vull que els homes demostrin que ‘també’ poden estar a l’altura. Segur que en sabran: ells no tenen cambra pròpia, ens miren des del despatx.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF