L'inversor exterior: qüestió d'Estat

Les deficiències detectades per la descoordinació entre les autoritzacions del Govern i les no autoritzacions bancàries generen al meu entendre un problema d’Estat

Ja he posat en evidència en d’altres ocasions que avui, sense l’aportació al PIB de la inversió exterior, la nostra economia estaria decreixent quasi un 3%, és a dir, que els sectors tradicionals que durant dècades han apuntalat la nostra prosperitat, no tenen prou força per canviar una tendència negativa que arrosseguem des de principis dels 2000.

Recentment, hem vist com des del Ministeri de Turisme i Comerç es feia una reflexió que apuntava a la pèrdua de competitivitat del nostre comerç i la necessitat d’una reconversió molt important, aportant com a solució la implementació del Pla Estratègic del Comerç, diagnòstic que també subscrit totalment i que he destacat reiteradament.

Reforçar els sectors tradicionals és sense dubte una part de la solució i tenim el deure de lluitar per mantenir-los al major nivell que la nostra imaginació i la nostra estratègia ens permetin. Però de ben segur que amb això no n’hi haurà prou.

Recuperem el missatge institucional del 2011 que va anunciar l’obertura econòmica i el perquè de la mateixa. Avui, cinc anys més tard, hem de donar la raó a aquells que defensaven obrir-se a la inversió exterior com a mesura clau per a la reactivació econòmica, i no tant pels resultats, que de moment no són els que s’esperaven, sinó pel progrés econòmic que s’endevina que pot acabar generant.

Si volem, però, que l’obertura econòmica contribueixi a una reactivació efectiva de la nostra economia hem d’implementar una estratègia efectiva i global, que impliqui tota la societat i repercuteixi igualment de la mateixa forma en cadascun dels ciutadans del nostre país. Per això, i amb un esperit crític, però constructiu, m’agradaria dedicar unes línies a reflexionar sobre el tracte que fins ara hem dispensat a un actor privilegiat en el procés d’obertura econòmica: l’inversor exterior.

Primer un aspecte en positiu: aquest inversor exterior ha comprat el nostre missatge que vàrem entre tots començar a difondre a partir de l'estiu del 2012 i ha confiat en el que li oferíem, la competitivitat del nostre model econòmic i els avantatges que per a ell, la seva empresa, el seu patrimoni o la seva família podia representar.

En negatiu, cal destacar que davant de l'ingent treball d’organismes internacionals com l'OCDE per lluitar en pro de la major transparència financera internacional, molts d’aquells que han usat i abusat de la picaresca de l'opacitat, a la recerca d’una solució desesperada per mantenir els seus immorals privilegis, es permetin assaltar territoris com el nostre, obligant-nos és clar a posar en marxa els mecanismes de defensa adients, que els tenim i que funcionen adequadament, per tal d’evitar el perjudici que ens causaria la seva presència consolidada al país.

Constatat que no tot “inversor exterior” és vàlid per a integrar-lo a la nostra societat i fer-lo partícip de la nostra economia, tampoc podem portar a l’extrem el nostre procés de selecció d’inversors fins a límits que danyen la nostra reputació com a país obert al progrés i a la generació d’activitat econòmica.

En aquest sentit, vull destacar un fenomen que s’ha produït des de l’obertura i que denota una descoordinació institucional i un defecte del sistema. Un inversor exterior pot iniciar els tràmits d’obtenció d’una autorització d’inversió davant del Govern, passar el control tant d’aquesta institució com de la UIFAND, obtenint l’autorització corresponent, i un cop es presenta davant d’un banc del país se’l rebutja com a client, sigui per obrir inicialment un compte en constitució o sigui a posteriori en el procés de 'compliance' quan ha d’implementar la seva activitat inicialment autoritzada pel Govern. No poder operar bancàriament significa òbviament haver de marxar del país sense haver assolit l’objectiu, frustrat per un deficient funcionament d’un sistema que li havia generat unes expectatives totalment diferents, especialment després d’un primer 'si'.

Podem arribar a comprendre l’acumulació de feina dels departaments de 'compliance' bancari, que tracten de filtrar aquelles operatives que podrien comportar dubtes i problemes, especialment per la pressió d’uns corresponsals internacionals que miren amb lupa cada tema que ve de bancs andorrans, però és evident que cal definir amb més claredat quins són els criteris i quines les activitats que els candidats a nous inversors se’ls autoritza a desenvolupar al país, i sobretot també, uns terminis de resposta més curts i precisos. Una major definició dotarà el procés davant l’inversor exterior d’una major seguretat jurídica.

Tanmateix, hi ha una necessitat latent que entitats financeres, Govern i UIFAND unifiquin criteris per tal de garantir que el procés de l'inversor exterior es pugui afrontar amb coherència, solvència i òbviament amb la tant desitjada seguretat jurídica.

Al final, el tractament que donem a l'inversor exterior és responsabilitat de tots. Les deficiències detectades per la descoordinació entre les autoritzacions del Govern i les no autoritzacions bancàries generen al meu entendre un problema d’Estat. Sembla grandiloqüent, però tal com jo ho entenc, l’'inversor exterior' és una qüestió d’Estat. Cada inversor exterior que marxa frustrat és un gra de sorra que es perd en aquest procés de reactivació econòmica a què aspirem. No estem pas per menysprear oportunitats sinó per aprofitar aquelles que realment compleixin amb els requisits exigibles a tots els nivells, ni per generar inversors exteriors frustrats i detractors del model que tant ens ha costat construir.

Però com que les discrepàncies i la polèmica la genera la indefinició del model d''inversor exterior', unifiquem criteris i estratègia. Ara tenim l’ocasió que les entitats financeres se sumin al projecte de redefinició de la Marca Andorra i junts podem establir com i on anar a buscar aquest inversor exterior que Andorra necessita per reactivar la seva economia. Tenim una oportunitat d’or perquè la iniciativa privada doti de forma i contingut una estratègia encaminada a trobar el millor 'inversor exterior' possible, aquell que tots desitgen. Aprofitem-la, doncs, i posem-nos a treballar!

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF