OPINIÓ
Opinió 10/04/2018

L’instint de les feres de circ

Guillem Frontera
2 min

És considerable el nombre d’atacs d’animals salvatges a cavalls o persones en el món del circ. Considerable si partim del supòsit que l’instint de les feres hauria d’estar suficientment aregat per evitar aquestes desgràcies. Però no és així. L’instint pot semblar adormit, fins i tot anul·lat, però sempre en detectareu el batec en algun replec de l’organisme de l’animal. Un lleó és un lleó i no hi ha manera de fer-lo actuar com un xotet. No serà mai un animal innocu.

Hi ha grups que durant llargues o curtes temporades releguen als seus soterranis morals i polítics els trets més agressius del seu caràcter, trets que els constituïren com a grup, associació, club o partit polític. Durant aquestes temporades, pot semblar que han assumit els comportament més democràtics i que els viuen amb la major normalitat, de bon gust i sincerament. En política, durant anys hem parlat de l’ideal d’una dreta civilitzada i europea, respectuosa amb els drets civils i abonada a la convivència pacífica amb els seus adversaris. Era un ideal que, en algunes etapes i en unes zones determinades, assolí l’aparença d’una realitat més o menys consolidada. Aquí, per exemple, la distància temporal ha aureolat d’aquesta manera els mandats de Gabriel Cañellas, deixant al marge el capítol de tribunals i altres herbes.

Però la dreta que governa a l’estat –cal observar també la que hi governarà– no viu, ara mateix, aquesta ficció de dreta civilitzada. Potser el primer indicador de la salut democràtica d’un partit sigui la seva relació amb la llibertat d’expressió. En aquest sentit, no podem fer voltar campanes i fer volar coloms, perquè la sensació d’ofec es tensa diàriament amb nous actes i/o gestos de concatenació exasperant. Per resumir aquest estat de coses, serviria l’arterosa obsessió del PP i de Cs amb TV3, quan cap de les dues formacions ha tengut un gest de pocs amics amb TVE, exemple d’extremisme, de sectarisme i de manca d’ètica. La darrera TVE que caminava lentament cap a la normalitat d’una televisió pública fou la de Zapatero –no és l’única cosa que se li hauria de reconèixer, entre d’altres que se li han de retreure. Però que els governants que fan possible aquesta ignomínia de TVE manifestin la necessitat d’intervenir TV3 desborda molts dels mòduls bàsics de la convivència.

I si a aquesta obstinació televisiva hi afegim tantes històries de censura, de penalització de la llibertat d’expressió –rapers, artistes, actors (ara mateix, Alberto Sanjuán), etc. –, podreu veure com a poc a poc l’estat es va acostant a països com Polònia o Hongria, en connivència amb els quals podria arribar a fer una pinça que acabaria amb els quatre roïssos que queden d’Europa. El circ és ple de feres que senten més viu que mai el seu instint.

stats