Límits

Límits edita llibres d’autors que no han estat traduïts al català i que probablement molts, jo m’hi compto entre aquests, no haguéssim llegit mai si no hagués estat per la tasca dels seus editors, és a dir, de la Mª Àngels Vilana i d’en David Zabala fa més de vint anys, el relleu dels quals ara han agafat en Miquel Clua i en Marc Miró.

Algunes d’aquestes edicions són veritables joies d’art literari (o rareses, segons com es miri). Les cartes seleccionades de Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé en són un exemple i una bona manera de reprendre la tasca editorial en aquesta nova etapa després de dos anys i mig de la publicació del darrer títol.

Clua i Miró, com dos nens amb sabates noves, ens diuen que continuaran amb aquest mateix segell que ha impregnat els vint anys de vida de Límits i que ha donat un prestigi merescut a l’editorial. Però els editors volen anar més lluny (com el cantautor) i no renuncien a trobar noves sendes com la possibilitat d’editar obres d’autors novells del país.

El retorn de l’Editorial Límits, doncs, després d’una pausa que a alguns se’ns ha fet llarga, és un bon símptoma de la salut literària del país. Els que consumim literatura no podem fer altra cosa que aplaudir-los perquè Límits torna per alimentar-nos l’intel·lecte i nodrir-nos l’ànima.