Publicitat
Publicitat

L'estat propi al Baix Llobregat

Des de fa més o menys un any que faig moltes xerrades sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent o amb estat propi. Intento explicar el cost que suposa per a Catalunya formar part de l'estat espanyol, com seria econòmicament Catalunya si fos un estat independent i també desmentir falsedats que alguns contraris al procés secessionista van divulgant. Els organitzadors de les xerrades són diferents entitats del país i partits polítics que treballen a favor de l'estat propi. Dins de les meves restriccions de temps, procuro anar sempre allà on em conviden.

Fins fa pocs dies sempre havia fet les conferències en entorns que podem qualificar de còmodes, en el sentit que el públic assistent a l'acte és ja molt favorable a l'estat propi. T'adones d'aquesta circumstància en el col·loqui. Com a molt hi pot haver algú que dubti, però rarament hi trobes algú contrari. Fins i tot, per aquest fet, he reflexionat moltes vegades sobre la utilitat d'aquestes xerrades si tothom que les escolta ja està convençut de les bondats de l'estat propi. Suposo que la seva utilitat pot estar en el fet de donar arguments al públic assistent perquè puguin debatre sobre el procés sobiranista amb altres persones que potser en dubten o hi són contràries.

Doncs bé, la setmana passada per primera vegada vaig anar a fer una xerrada en un entorn que per les seves característiques sociològiques és menys favorable a l'estat propi: un barri al cor del Baix Llobregat. L'acte va tenir lloc en un casal per a gent gran i el tema central de la conferència era la sostenibilitat de les pensions en una Catalunya independent en comparació a la seva sostenibilitat a l'Espanya actual.

Em van demanar que parlés en castellà, ja que em podia trobar amb algunes persones que no entenguessin bé el català, a més de ser totes de parla castellana. Els organitzadors no sabien com respondria el públic, ja que era la primera vegada que organitzaven un acte d'aquest tipus en aquesta zona. Jo també hi vaig anar amb molta curiositat.

Quin va ser el resultat? L'experiència va ser molt bona i el resultat positiu, per sobre de les expectatives inicials que tenien els organitzadors i jo mateixa.

Cal dir que la sala habilitada per a l'acte estava plena, hi havia al voltant d'unes 70 persones. D'aquestes, només 7 o 8 van marxar abans d'acabar la xerrada. No sé si perquè no els interessava o no els agradava el contingut sobre el qual els parlava, o bé tenien altres coses a fer.

De tot plegat, i del col·loqui posterior a la xerrada, vaig treure'n algunes conclusions. La primera va ser constatar que la majoria vol que els impostos que paguem els catalans es quedin a Catalunya. Com deien ells: "El dinero ha de quedarse en Cataluña ". La segona és que estan convençuts que a Catalunya paguem més impostos que la resta d'espanyols, però vivim pitjor.

La tercera conclusió és que alguns dels factors que els ajuden a arribar a aquest convenciment són veure com viuen els seus parents a altres parts d'Espanya, amb molts més avantatges socials, o el que els diuen els seus fills. A una senyora la seva filla li havia dit que " España nos roba ". És evident que els fills d'aquests immigrants responen a unes característiques sociològiques molt diferents a les dels seus pares, cosa que algun partit polític encara no ha copsat.

La quarta constatació és que, malgrat tot el que he dit, a aquesta generació d'immigrants nascuts fora de Catalunya els dol deixar de ser espanyols per raons nostàlgiques. Segur, però, que aquest sentiment no el tenen els seus fills.

En aquest sentit, crec que és important que el procés secessionista tingui en compte dues qüestions. La primera és que s'ha de llançar el missatge que en una Catalunya independent ningú haurà de renunciar a la nacionalitat espanyola si no vol. La segona és que l'estat propi no vol dir cap ruptura traumàtica amb Espanya. S'ha de dir que el que significarà l'estat propi és que els catalans podrem decidir tots sols els impostos que vulguem pagar, l'escola o la sanitat pública que vulguem tenir, etc., sense que vinguin les decisions preses des de Madrid, però que en tot moment es podran mantenir com ara els altres lligams amb Espanya (comercials, culturals, d'amistat...). El procés secessionista s'ha de presentar en positiu. S'ha de dir que fa 300 anys que intentem entendre'ns amb Espanya, que ho hem intentat durant segles, però no hem pogut.

Vaig sortir esperançada de la xerrada. No sé quants dels assistents van sortir convençuts de les bondats de l'estat propi, però si algú n'hi va sortir, potser pot convèncer el veí o un familiar. A vegades és més important saber què fa el veí o algú de confiança que cap discurs. Ens en sortirem!

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF