L’estacionalitat i la precarietat i el seu impacte en la protecció de la infància a les Balears

Director de l’Oficina de Defensa dels Drets del MenorSi ajuntam totes les dades relatives a l’estacionalitat a les Illes Balears, la precarització del treball i l’empobriment de les famílies en el marc de la postcrisi, observam un panorama que encén alarmes des del punt de vista de la situació en què queda la nostra infància i del fort impacte que això té en el seu benestar i protecció. Ara que han acabat les classes i que els infants i els joves gaudeixen del descans i l’esbarjo estiuenc amb la resta de la família, hem de pensar que aquest panorama idíl·lic no ho serà per a milers d’infants de la nostra comunitat.

L’estacionalitat és cinc vegades més gran a les Balears que a la resta de l’Estat (el 34% de l’ocupació total segons l’Anuari del turisme de la Fundació Gadeso). Si a la resta de l’Estat el 81% dels treballadors d’hostaleria i agències de viatges treballen tot l’any, només el 31% ho fan a les Illes Balears. Enguany, des de diferents àmbits, s’ha denunciat la greu precarització que s’ha instal·lat en el món laboral de les Illes, amb un 15% de treballadors pobres, fins al punt que Save the Children, en el seu darrer informe sobre les Balears, diu que l’estacionalitat és una de les causes més grans de pobresa infantil. El nombre d’infants a llars de les Balears que viuen per davall del llindar de pobresa greu (inferior al 40% de la renda mitjana) és de prop de 35.000, més del doble de la mitjana europea.

Què els espera, per tant, aquest estiu a milers d’infants i joves de la nostra comunitat? Els que tenen més sort podran accedir a vacances en família, escoles d’estiu, campaments i activitats organitzades pels ajuntaments o per empreses, i, en el cas de les activitats municipals, un percentatge minso de famílies podrà comptar amb alguns ajuts. Els preus mitjans d’aquestes activitats oscil·len entre 300 i 400 euros per infant, inassolible per a moltíssimes famílies. Segons l’informe d’enguany de la Fundació Educo 'Nadius de la crisi: els nens de la clau', el 61% dels infants de llars en risc de pobresa no acudiren a cap activitat l’estiu passat i només el 16% declarà haver rebut algun ajut o beca per accedir-hi. Per tant, entre 15.000 i 20.000 infants de les Illes no aniran a cap activitat, i el més probable és que estiguin al carrer, davant el televisor amb programes no gens recomanables per a menors, o a internet, que sense supervisió tampoc no resulta edificant. Molts d’aquests infants es troben tots sols perquè els seus pares fan feina i no hi ha un familiar, amic o veïnat que els pugui supervisar. Imaginem els riscs que aquests menors corren; si són infants o joves més centrats, resilients i madurs, els podran afrontar, però si, per contra, són immadurs, vulnerables o influenciables, se situen de cop en un context de major vulnerabilitat.

Alguns menors que arriben als serveis socials o de protecció són infants d’aquest perfil, amb manca de supervisió parental, i no necessàriament perquè els pares siguin negligents, sinó perquè no tenen xarxes de suport familiar o comunitari.

L’oferta d’activitats estiuenques bonificades o becades resulta insuficient, la qual cosa constitueix un problema greu del qual hem de ser conscients i al qual cal posar remei. Hem de poder millorar els nostres diagnòstics de necessitats, poble a poble i barri a barri, de famílies que han de menester un suport per planificar o subvencionar iniciatives locals suficients. S’han de poder canalitzar la cooperació social i comunitària, el voluntariat i el suport empresarial del turisme perquè entre tots s’ofereixin activitats d’oci i temps lliure per a aquests períodes (també al llarg del curs escolar) que puguin prevenir molts dels riscs que sotgen aquests menors.

Des de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor feim una crida als poders públics i a tota la societat balear a ser conscients d’aquesta realitat i no considerar que és un problema que competeix únicament a les famílies. Any rere any, quan arriben les vacances, es parla d’aquest problema, però la situació persisteix. Tot i que podem parlar d’alguns municipis que han fet un esforç per organitzar activitats estiuenques per als infants, per al conjunt de les Illes Balears no basta. Organitzar un sistema de protecció i benestar de la infància davant la realitat d’estacionalitat, precarització i desigualtat de la nostra societat és una responsabilitat dels poders públics i del conjunt de la societat. L’interès superior del menor que empara la llei s’ha de fer realitat en tots els àmbits de la societat perquè no quedi en una mera declaració retòrica.