CORRENTIA

L’era de monstres

De la capacitat de l’espècie humana per crear monstres, la història ens n’imposa tants d’exemples que podríem arribar a sospitar que els que entenem per humans ja són minoria, mentre que la proliferació dels monstres anuncia la imminència d’una nova era. Ja ho sabem, això, i les nostres vides arrosseguen un llast que procuram mantenir ocult, però que tanmateix rebrota amb insistència creixent. Anaïs Nin aconsellava –es posava d’exemple– no dur els monstres al cap, però disposar d’una tàctica que ens permeti desvelar-nos en sorgir la possibilitat i/o la necessitat de restar-los influència i poder.

Les televisions, en lluita acarnissada i grotesca per l’audiència, creuen que l’exhibició de la monstruositat els dóna avantatge. Esper que aviat s’adonin que mantenir tantes hores Donald Trump en pantalla pot causar l’efecte contrari. L’embafadora figura del nou president dels EUA i la seva arrogància vomitiva no són aconsellables sobretot en horari de menjades. L’espectacle denigrant d’aquest execrable fenomen dels nous temps hauria de ser reservat a situacions excepcionals, com els salts qualitatius que provoqui en el planeta. Mentrestant, se’ns pot mantenir informats de les seves envestides a la dignitat humana, sense necessitat d’enfornar-nos la seva ignomínia als nostres caps amb la pala de la pantalla.

Però, sobretot, seria d’agrair ampliar l’enfocament sobre el significat d’aquest personatge en tant que exemplar de la mutació soferta per una part de l’espècie. Es tractaria de no concentrar en la seva figura tanta desballestada maldat com desprèn i, en canvi, fer una mica de pedagogia sobre la construcció del monstre. És així com, uns més i els altres potser no tant, podríem acarar-nos amb la seva veritat: és la suma de la monstruositat dels seus partidaris i dels indiferents. Totes aquestes persones són, en la seva petitesa moral, monstres, petits monstres per la seva petitesa, però totalment monstres perquè tota la seva petitesa és monstruosa.

La política no crea els monstres, només els ofereix plataforma i altaveu. En democràcia, el primer ciutadà és construït amb els materials de què són fets els somnis de la seva gent: petits monstres que viuen a la teva mateixa finca o al teu poble.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF