Lectures de final d’estiu

És un plaer constatar que “en aquest racó de món” hi ha una producció literària emergent

Les pluges d’aquesta setmana i el descens notable de les temperatures ens fan pensar en el final –sobtat– de l’estiu: fa només deu dies vaig decidir comprar-me un ventilador per poder dormir a la meva habitació sota teulada i aquesta nit, en canvi, m’he hagut de tapar amb el cobrellit... Així i tot, alguns encara no hem acabat de tornar del tot a la rutina del curs laboral. Les tardes segueixen sent llargues i ens podem permetre el luxe de llegir tot el que no hem llegit, ni llegirem, la resta de l’any.

Reconec que a l’estiu m’agraden les lectures mandroses, que no m’exigeixen gaire esforç. Ficció, clarament. Històries que em facin volar la imaginació, que em sorprenguin, que em remoguin, que m’emocionin, fins i tot que em facin reflexionar... Però que no em facin prendre notes.

M’agraden els reculls de contes perquè els pots agafar i deixar, entrar-hi i sortir-ne a plaer. Així m’ha passat que aquest estiu he rellegit el llibre de l’Iñaki Rubio, ‘L’altre costat del mirall’. Els seus personatges, de tan normals que són, tant com nosaltres mateixos, resultarien avorrits si no fos per aquell element fantàstic, extraordinari, que provoca un gir inesperat a llur quotidianitat .

També m’agraden les intrigues: misteris, policies, espies... Tot just estic acabant ‘Els ambaixadors’, de l’Albert Villaró, que tenia pendent. Una ucronia, un llibre amb una història alternativa de teló de fons a les aventures i desventures dels seus protagonistes. Aquesta és una novel·la amb diferents capes de lectura: la trama i la història ficció, que si volem ens porta a repassar els propis coneixements de la història real. Allò que hauria pogut ser i allò que hauria pogut no ser.

Per endur-me a la platja m’agraden els llibres digitals, que no pesen a la bossa. Aquesta setmana justament he sabut que ‘Cartes mortes’, del David Gálvez, ja està disponible per a e-book. I per donar la benvinguda a la tardor ja tinc a punt ‘La senyoreta Keaton i altres bèsties’, de la Teresa Colom.

No és que només llegeixi autors andorrans, en absolut. Pel mig he llegit algun bestseller del qual no faré publicitat. Però és un plaer constatar que “en aquest racó de món”, manllevo l’expressió d’un dels (pocs) periodistes culturals del país, hi ha una producció literària emergent per a tots els gustos, que ens permet anar a la llibreria i triar i remenar.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF