EscriptoraLa generació de Lorca i companyia. L’edat en què Dalí va pintar els seus rellotges tous. L’edat en què van morir Kurt Cobain, Brian Jones, Jimmi Hendrix, Jim Morrison, Janis Joplin i Amy Winehouse. L’alçària, en centímetres, del pentinat d’aquesta darrera. Els anys que han passat des de la mort d’Audrey Hepburn. I de Fellini. I de Cantinflas. I de River Phoenix, que mai no va arribar a fer-ne vint-i-set. Les combinacions de substàncies estupefaents que podrien haver consumit els pares de River Phoenix quan decidiren posar-li aquest nom al seu fill. Les espelmes que bufarà Rosalía d’aquí a pocs dies. Els anys que han passat des de l’estrena de L’edat de la innocència, A qui estima, en Gilbert Grape?, El dia de la marmota, Jurassic Park, el Blau dels tres colors, La llista de Schindler, Misteriós assassinat a Manhattan. L’edat que tenia Emma Stone quan va rodar La la land. Les vegades seguides que puc escoltar-ne la banda sonora sense cansar-me.
Els anys d’Ingrid Bergman a Casablanca. La diferència d’alçada, en centímetres, entre Danny deVito i Lauren Bacall. El nombre total de novel·les, assajos i contes de Murakami que s’han traduït al castellà. L’edat que tenia la meva mare el meu primer dia d’escola. El preu, en dòlars, d’aquell còctel que vam prendre fa dos anys a l’hotel Carlyle de Manhattan. El temps mitjà d’espera, en dies, quan demano hora al dermatòleg. El temps mitjà d’espera, en minuts, entre el primer tràiler i el començament de la pel·lícula. El nombre de mascaretes comprades i regalades que hauré acumulat quan acabi l’any. La durada, en hores, dels vols amb escales que em portarien a aquell lloc que voldria visitar. El nombre de vegades que m’escampo gel hidroalcohòlic a les mans en un sol dia. Les mossegades d’ungla durant la concepció de mitja novel·la.
El nombre de pàgines que necessito per enamorar-me d’un llibre. El nombre de segons que necessito per desitjar alguna cosa i per detectar els fantasmes. Les voltes que puc donar a aquell tema abans de prendre una decisió o de decidir que no vull decidir res. El nombre de Nadals viscuts que col·leccionaré d’aquí a uns mesos. Les vegades que he tornat a mirar la meva pel·lícula preferida. Els anys i els milions de dòlars que em separen de Robin Wright, Halle Berry, Cindy Crawford i Helena Bonham-Carter. Les cireres que podria arribar a menjar-me si sopo de cireres. Els litres d’aigua que puc beure en dues setmanes.
El nombre de caràcters de l’estrofa 'dance me to the end of love'. Els quilograms de talent que va perdre el món quan el món va perdre Leonard Cohen. El dia del mes de gener de 1756 que va néixer Mozart. El dia del mes d’octubre de 2013 que va morir Lou Reed. La temperatura, en graus, perfecta per a mi. La setmana en què començo a atrevir-me a donar l’enhorabona si veig una panxeta inflada. El percentatge de neurones que destino a la conversió de setmanes a mesos quan una embarassada em diu de quant està. La mitjana d’anys que separava els actors de cinema clàssic de les seves partenaires. La mitjana d’edat que s’exigia a les actrius per interpretar dones de quaranta anys al Hollywood daurat.
Els minuts que falten per a allò. Els dies que han de passar perquè pugui fer allò altre. Els segons que ens separen de les coses que podrien succeir en qualsevol moment. Les vegades que ens pot canviar la vida al llarg de la nostra vida. La mitjana de persones que hauran deixat una empremta autèntica en el nostre cor quan ens morim. La mitjana de persones per a les quals podem aspirar a ser rellevants. Els quilograms de pes de les meves motxilles escolars a Primària. Els centímetres que vaig créixer aquell estiu. El nombre de mesos que vaig dur ortodòncia. Els mil·límetres que s’han mogut algunes dents des que vaig deixar de dur-ne. El dia de juliol de l’any 2006 que em va venir la regla per primera vegada. Les temptatives que vaig fer fins que em vaig col·locar el tampó com tocava. El preu de dos menús del dia amb propina inclosa. El preu de quinze gelats. El preu d’un bon dia a Tiffany’s. El resultat de diferents multiplicacions, divisions, sumes i restes.
Els cops que he consultat la Viquipèdia per confirmar algunes dades abans d’escriure aquest article. Les tones de besades que tinc confinades a casa. Les abraçades que deixo de fer a la setmana, o al dia, depenent del dia i de la setmana i de les abraçades. Les vegades que m’he plantejat manipular lleugerament les xifres per aconseguir que encaixin aquí. El nombre d’espelmes que un dia diré que vaig bufar aquell any surrealista. Les paraules que conté el desig amb subordinades que demanaré davant del meu pastís. El volum a què posaré Aniversari, de Manel, mentrestant. Els dies que falten perquè estiguem una mica més a prop del que sigui.
Aquesta setmana n’he fet vint-i-set i he estat donant voltes al tema. I mira.
