I AQUÍ

L’art ha de ser lliure per expressar-se

A Mallorca, parlar de llibertat d’expressió, ara, també és parlar de Valtonyc. Independentment de si les lletres poden ser més o menys reprovables, perquè potser sí que es va excedir en segons quines afirmacions, ens trobam amb una sentència dictada pel Suprem que condemna el raper Josep Miquel Àngel Arenas a tres anys i mig de presó. És cert que, en la peça del Círculo Balear, el raper critica la política de Jorge Campos contra la llengua catalana a les Illes i assegura que es mereixia una “bomba de destrucció nuclear”; i és cert que afegeix que “li arrancaré l’artèria i tot el que faci falta”. També és cert que sobre la família reial diu frases com “trobant-nos al palau Borbó, kalàixnikovs, ocupar Marivent i el donem a la població”. Però també és cert que Campos ha dit que “si governam derogarem tota la normativa lingüística catalanista” i no l’han condemnat i, per a mi, aquesta afirmació és tan greu o més que la de Valtonyc. Als periodistes se’ns exigeix rigor informatiu. Als rapers, no; a Campos, tampoc. Quan un fa rap no transmet informació, rapeja. És com la poesia o la literatura, el cinema o el teatre. En definitiva, les arts en totes les seves formes d’expressió. No podem posar barreres a l’art: és la font primigènia de la llibertat d’expressió. No entenc la posició adoptada per l’Ajuntament de Palma. Primer sí, després no, i així fins a cinc vegades per acabar dient que no dona suport a la manifestació d’aquest dissabte. Per favor, parlam de llibertat en lletres grans, de llibertat. En aquest país anomenat Espanya torna a haver-hi presos polítics. La democràcia corre perill i ho veim cada dia amb rapers, tuitaires i, ahir, amb representats del poble català.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF