L’aeroport i de com enlairem un futur millor

Si fins aquest mes la gestió era exclusivament tasca i responsabilitat de l'administració, ara comença l'etapa en què els actors de l'àmbit turístic i de l'hostaleria han de passar al davant

L'aterratge el dia 8 de gener del conseller Vila a l'aeroport oficialitzava el fet que aquest equipament ja pot acollir vols comercials. És una bona notícia per a tots nosaltres. Aconseguir que la instal·lació existent hagi passat a ser de servei públic i comercial em sembla una bona manera d'obrir noves oportunitats turístiques, econòmiques i d'ocupació laboral per al nostre territori.

Què vol dir ser un aeroport comercial? Principalment, que pot acollir passatgers que han comprat un bitllet per volar. Fins ara només podien arribar-hi persones amb avió propi. Per tant, s'obre un ventall important de possibilitats. En primer lloc, l'aeroport ja pot acollir vols turístics, és a dir, algú pot contractar un servei de lleure per sobrevolar el Pirineu en avió o helicòpter. Una segona modalitat de vol comercial és l'aviació corporativa o aerotaxis. Ja es coneixen noms de companyies que prestaran aquest servei, si no ho han començat a fer ja. La tercera opció és la touroperació, és a dir, vols xàrter que porten turistes al territori. Les informacions a dia d'avui sobre companyies interessades és positiva, i esperem que elles mateixes concretin l'oferta de vols. La darrera modalitat comercial de passatgers és l'aviació regular, és a dir, uns dies fixes i uns destins predeterminats. Per exemple, una companyia que voli els dilluns i els divendres a Barcelona o a París. Una possibilitat que, malgrat haver-hi hagut diversos anuncis públics d’empreses interessades, serà complicat desenvolupar. No cal oblidar que l'aeroport comercial també podrà rebre i enlairar avions que transportin mercaderies.

L'acollida de vols comercials a l'aeroport ha estat una feina difícil. A banda del milió d'euros invertit per adequar la instal·lació als requeriments de seguretat, ha calgut fer un llarg camí administratiu. La petició la va formular la Generalitat de Catalunya, titular de la instal·lació. La decisió final corresponia a AESA (Agencia Estatal de Seguridad Aérea) i la tramitació burocràtica, els controls de seguretat o les condicions tècniques han fet molt llarg un objectiu prou desitjat per tots. Però la Generalitat no estava sola en aquesta petició i cal destacar que el paper del Govern d'Andorra ha estat molt remarcable. No només en el suport per a l'acreditació de l'aeroport com a instal·lació d'ús públic i comercial, sinó també en el compromís de gestió que el conseller i el ministre Alcobé signaven, amb partida pressupostària inclosa, el mateix dia 8 de gener. I al costat de tots plegats, les institucions del territori com l'Ajuntament de Montferrer, el de Ribera d'Urgellet (termes municipals on es troba l'aeroport), el Consell Comarcal, l'Associació d'Empresaris, l'Associació d'Hostaleria i, evidentment, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell. Des de la nostra modesta posició hem vetllat en tot moment perquè el procés anés endavant, perquè la Generalitat i el Govern d'Andorra remessin junts, perquè el Govern espanyol complís el calendari de tramitació... Finalment ho hem aconseguit. Resta pendent una fita important, ja sol·licitada, i que només depèn de la voluntat política del Ministerio del Interior: poder acollir vols de fora de l'espai Schenguen. Caldrà seguir-ho molt de prop.

I ara què? Doncs si fins aquest mes la prioritat era aconseguir que la instal·lació fos comercial, ara la prioritat és que hi hagi activitat turística i econòmica. Si fins aquest mes la gestió era exclusivament tasca i responsabilitat de l'administració, ara comença l'etapa en què els actors de l'àmbit turístic i de l'hostaleria han de passar al davant. Saludo el conveni que l'altre dia van signar les patronals hoteleres d'una i altra banda de la frontera i estic convençut que en breu tindrà bons resultats.

L'aeroport comercial és una bona i nova oportunitat per a un territori que històricament ha tingut, i encara conserva, dificultats de mobilitat que ens arraconen. Aprofitem aquesta eina i convertim-la en un estímul turístic, econòmic i generador d'ocupació que ens ajudi a tots plegats a enlairar un futur millor.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF