ELS ESCRIPTORS QUE M’HAN ESTIMAT

C. S. LEWIS (V)

JOAN GUASP
JOAN GUASP

Quina llàstima que C.S. Lewis morís als 65 anys, tan jove: que de coses ens hauria dit encara, que d'històries que ens hauria contat, que de reflexions i pensaments extraordinaris ens hauria llegat! Quina gran imaginació, la seva!

L'obra que conec menys de C.S. Lewis és la redactada en clau de ciència-ficció. Però el poc que conec em convida a llegir-la de dalt a baix, ja que en principi té un atractiu que va més enllà del gènere, més enllà de la mera ciència-ficció. I és aquest perfil el que m'interessa.

A l'època en què va viure i escriure C.S. Lewis era gairebé obligat, en un home com ell, abordar aquest tipus d’escriptura. A més, es prestava d'una manera molt adient a dir el que l'autor pensava, no només sobre la naturalesa natural i sobrenatural, com tant s'hi va recrear durant tota la seva vida, sinó sobretot l'univers i l'espai que l'envolta. Sobre el més enllà. L'extraordinària i meravellosa imaginació de Lewis, tant física com metafísica, no sembla tenir límits. A la seva trilogia espacial, coneguda com a 'Trilogia de Ransom' o 'Cicle interplanetari', formada per les novel·les 'Lluny del planeta silenciós', 'Perelandra (Viatge a Venus)' i 'Aquesta força horrible', hi ha més moments de teologia ficció que ciència-ficcció, que no és el mateix però gairebé ho és. I no només en les obres de Lewis, sinó en la dels autors més destacats d’aquest gènere.

A 'Perelandra', la segona d'aquestes magnífiques aventures, Lewis hi aboca tota la seva experiència religiosa en el seu vessant cristià. Des que ens ho digué a 'Cautivado por la alegria', C.S. Lewis, per molt que viatgi en el temps i en l'espai, no s'allunya ni un centímetre de la seva vigorosa fe cristiana. Cap escriptor tan fidel com ell a la seva consciència, a les seves conviccions interiors. Personatges, situacions i metàfores, tot apunta, com a la seva obra de temàtica infantil i juvenil, en un mateixa direcció. En tot moment es representen i potencien les peripècies i les problemàtiques pròpies de la condició humana. Les mateixes preguntes i els mateixos dubtes 'físics' i metafísics.

M'imagino C.S. Lewis escrivint aquesta trilogia teològica de ficció els mateixos dies en què jo vaig néixer, a finals de l'any 1943. M'alegra pensar que va ser així, amb la qual cosa jo em vaig convertir en contemporani seu. Durant vint anys vàrem conviure en aquest planeta misteriós de ciència-ficció que és la Terra. Vàrem conviure i escriure, perquè jo, abans de complir vint anys, ja havia escrit tres novel·les i un bon grapat de narracions curtes. Tota una conjuntura que em proporciona una joia immensa. Això és el que té l'admiració, que genera agraïment i una tendra i incommovible gaubança. La vida és una bifurcació en dos sentits no només diferents, sinó oposats: el bé i el mal. En literatura, també. Cal saber escollir. Però també cal tenir una aura de sort que, en aquells moments, a mi no em va faltar.

A 'Perelandra', l'enfrontament entre Weston i Maleldil hi ha la totalitat del nostre esdevenir com a éssers humans. Ransom, el confident de l'autor, el mateix C.S. Lewis, posa els pèls de punta quan explica amb tot detall el que passa quan vivim allunyats de la bondat. Es tracta d'una extrapolació al món real, si és que aquest món real existeix. Tot en Lewis és una excursió pels laberints de la naturalesa humana. Tot en Lewis és un entreteniment, profund i divertit, al voltant la seva ment bulliciosa. Tot en Lewis és un joc, disciplinat i alegre, on s'hi juga la felicitat temporal i l'eterna.
De la mateixa manera que C.S. Lewis va quedar captivat per l'alegria quan es va convertir al cristianisme, jo em vaig quedar captivat per l'emoció quan vaig trobar-me amb la seva prosa brillant, amb la seva lucidesa d'idees i el seu estil literari tan distingit. Deixant al marge les seves argumentacions, siguin en un gènere o en un altre, sempre totalment lògiques i precises i juganeres i farcides d'humor, allò que més em fascina en la seva obra completa és la forma i l'empatia en la seva manera de contar l'esdevenir dels homes i de Déu. Té, i no sabria justificar-ho exactament, una semblança amb l'obra d'Oscar Wilde a les darreries de la seva vida, concretament amb les cartes de la presó i, sobretot, amb el 'De profundis'. Potser, dient-ho a la correguda, un és més intel·ligent i l'altre és més enginyós. Crec que s'entén el que dic. Només, i com sempre, és una valoració absolutament subjectiva i molt personal, encara que per mi és la més vàlida ara mateix.
Per tot plegat, hauria estat imperdonable no haver parlat, encara que sigui superficialment, de l'aportació de C.S. Lewis al gènere de la ciència-ficció, tan afortunat i valuós com tots el que va cultivar. Però això ens deu passar una mica a tots els creadors de ficcions. No sabem mai què és el que escriurem, ja no només les històries, les trames i els arguments, sinó també els gèneres. M'agrada molt el que diu l'amiga Antònia Vicens, una de les veus més interessants de la literatura catalana actual i de tots els temps. Diu que ella no escriu el que vol escriure, sinó que escriu allò que li surt. I és així en general, penso. C.S. Lewis, en un dels seus assaigs del llibre 'D'aquest i d'altres mons' escriu: "El procés d'elaboració és misteriós. Quan tens una idea, li pots contar a algú com se t'ha ocorregut exactament?". Al prefaci d'aquest mateix llibre, Walter Hooper, un molt bon amic seu, ens assabenta que Lewis va dipositar sempre tota la seva confiança en els mons imaginaris.
En els mons imaginaris i en les catedrals literàries, perquè l'obra de C.S. Lewis no deixa de ser una gran basílica amb nombroses naus. Si la nau central és 'Surprised by Joy', les laterals són totes les que estructuren els seus diferents gèneres: assagístic, narratiu, poètic, infantil i juvenil, fabulós o fantàstic i de ciència-ficció. Hi hauríem d'afegir, a més, alguns pòrtics i diferents vitralls ben lluminosos.

M'acomiado de C.S. Lewis amb una frase confessional seva, relacionada amb les emocions, els fantasmes i els contes de por, que acaba per agermanar-me una vegada més amb ell: "No aconsegueixo recordar un temps en què la por no estigués, si més no d'una manera imprecisa i vaga, sempre present en la meva consciència". Doncs això.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF