PalmaUn estudi demolidor sobre l’estat físic i mental de les 30.000 dones que a les Balears treballen de cambreres de pis als hotels ha fet que el Govern engegui aviat i de pressa un programa d’intervenció 'pilot' per, segons es va anunciar, millorar la qualitat de vida del col·lectiu. Davant la sobrecàrrega de feina, l’estrès, el dolor crònic, la necessitat de medicació constant i la percepció d’un estat de salut dolent o molt dolent que pateixen les Kellys, ara ja amb dades concretes i recents, l’Executiu s’ha mostrat decidit a donar-los suport: rebran consells de reeducació postural, eines per afrontar el mal i l’estrès, pautes per millorar la dieta i assessorament perquè facin una activitat física que les ajudi a prevenir les lesions. És a dir, si tenen plorera, les conselleries de Turisme i Salut disposen d'una camionada de Kleenex per a elles.
Just després de fer-se’n la presentació, el col·lectiu autor del documental 'Tot Inclòs' –que situa les Kellys entre les més damnificades pels excessos del turisme, com ho fa també 'Overbooking'– es va afanyar a fer notar que el Govern no proposa en cap cas mesures perquè es rebaixi la càrrega de feina actual, sinó perquè aprenguin a suportar-la. No costa gens d’imaginar el que hauria passat en cas que la Conselleria d’Igualtat, o l’IBdona, hagués ofert a les víctimes de la violència masclista eines per aprendre a conviure amb l’agressor, til·la per calmar els nervis o mètodes per emprendre una carrera de fugida amb tornada obligada.
Les coses que s’arriben a veure en aquesta terra per la por dels governants –de dretes, abans, i ara d’esquerres– a no tocar els hotelers són inversemblants, per no dir-ho més gruixut. Les Kellys necessiten, com tothom, que s’afronti l’origen del seu mal. Si el col·lectiu de cambreres de pis no té qualitat de vida per les condicions laborals a les quals se les sotmet, no se’ls han de donar fregues reparadores. Si hi ha explotació, que està més que provat que n’hi ha, hi ha d’haver mecanismes de control per perseguir l’explotador, no per calmar l’explotat.
Amb aquesta permanent servitud política amb el poder econòmic, a aquestes 30.000 dones, el col·lectiu laboral més nombrós a les Illes, només se’ls transmet un missatge des del Govern: tu treballa com una burra que ja et direm com ho pots fer perquè no et faci tant de mal.
