OPINIÓ

Justícia climàtica per sortir de la crisi

Aquest divendres, arreu de l'Estat i a diferents llocs del món, el col·lectiu Fridays for Future, convocava diferents mobilitzacions per exigir "Justícia climàtica" per sortir de la crisi. Aquí, a Palma, no més d'un centenar de persones es concentraren davant (o darrere) el Consolat de la Mar. Precisament, el lloc de la concentració es va haver de canviar en el darrer moment perquè l'Ajuntament de Palma va activar el protocol de tancament d'accés als vianants al passeig Sagrera, amb motiu de l'alerta taronja comunicada pel Departament de Supervisors 113-Emergències i la previsió de l'Aemet de vent superior als 90-100 km/hora. Hores després, ens arribaven imatges esgarrifants d'un incendi al Parc Natural de l'Albufera de Mallorca.

Qualsevol diria que el vent va venir per acompanyar la reivindicació. Era la seva manera de cridar l'atenció -coincidint amb el propòsit de la concentració- sobre la necessitat de posar el focus a una problemàtica que ja és aquí i se segueix ignorant: el canvi climàtic o millor dit, la crisi climàtica. Els episodis extrems s'intensificaran, i comprometran i afectaran -ho vulguem o no- la nostra vida, la nostra producció, la fertilitat dels nostres sòls, la disponibilitat d'aigua, les nostres costes, els nostres intercanvis comercials, la nostra economia, el nostre treball, la nostra esperança de vida, la nostra supervivència, fins i tot. Però la gent encara sent que això és només una més de les lluites dels "ecologistes" -els de sempre: Amics de la Terra, Greenpeace i GOB, per exemple en el cas de Mallorca- i, ara també, dels joves del món que es rebel·len a través dels nous moviments globals sorgits arran de la crisi climàtica: els Fridays for Future o els Exctinction or Rebelion. O de moviments socials com ATTAC Mallorca o sindicats no majoritaris com la CGT. Tots aquests formam part de l'Aliança per a l'emergència climàtica amb el suport del LINCC (Laboratori Interdisciplinar de Canvi Climàtic), però tenim poca incidència política i, també, social. La societat no es mobilitza per un tema que encara sent llunyà, del qual encara es pensa que "se salva" tot i tenir cada cop més freqüents declaracions d'estats d'alerta per períodes meteorològics extrems -fa unes setmanes forts temporals afectaren fort la zona d'Andratx i diversos municipis de la Serra. L'agricultura se'n ressent i el turisme, el poc que ha sobreviscut aquest estiu pandèmic, també se'n ressent. Les destrosses són costoses i cada vegada ho serà més el fet de no actuar, de no preveure, de no avançar-nos partint de la informació científica i les evidències meteorològiques quotidianes que cada dia ens recorden que això ja és aquí i que, de no canviar el rumb, la crisi climàtica impactarà fort -i no positivament- sobre les nostres societats.

Però la gent ho segueix veient llunyà, que no va amb ells. "La gent normal" té altres preocupacions, ens contestaren fa poc en una conversa a Twitter arran de la convocatòria de concentració pel 25-S. "Son les 'vostres causes'", em varen dir. "La resta de la gent normal tenim altres causes més realistes i plurals". "Potser per això sou tan pocs i tan mals d'entendre". Evidentment no compartim diagnòstic, però em sembla especialment preocupant que parlar de la crisi climàtica que ja patim no es percebi com una causa real i plural. I evidentment, deu tenir raó perquè divendres érem pocs i perquè no ens entenen. Ni tan sols els mitjans. Basta dir que arran de la roda de premsa en què anunciàrem la concentració (i a la qual tan sols assistiren dos mitjans) el titular en paper de l'endemà va ser "Ecologistes demanen justícia per posar fi a la crisi climàtica", tot i que la convocatòria de la concentració era "Justícia climàtica per sortir de la crisi". No calen més paraules. Res a veure el titular de la premsa amb el titular de la convocatòria.

Però el manifest dels Fridays for Future ho deixa ben clar. No parlam només de crisi climàtica. Parlam de la crisi, sistèmica i multidimensional, del model econòmic global que ha provocat el desequilibri climàtic. Parlam de la mateixa crisi que preocupa les persones que avui no tenen feina perquè la indústria turística ha caigut en picat aquesta temporada. Parlam de la mateixa crisi que ara ens aboca migrants -que no turistes- en un món globalment racista i injust. Parlam de la mateixa crisi que no garanteix un futur digne a les nostres filles i fills, però especialment a les nostres filles. Parlam de la mateixa crisi que cada dia aboca centenars de persones a la vulnerabilitat, al risc extrem de pobresa, a l'exclusió. Parlam de la mateixa crisi que afecta l'agricultura que veu com les pèrdues s'acumulen a cada declaració d'alerta taronja o vermella a la nostra comunitat. Parlam de la crisi que accentua desequilibris i desigualtats. Parlam de la crisi de fons que s'ha posat en evidència arran de la pandèmica global que ens té abocats a la incertesa més absoluta. Per això parlam de justícia climàtica per sortir de la crisi. De la crisi sistèmica. De la crisi derivada del neoliberalisme globalitzat. Assumir que tots aquests problemens, plurals i reals, són conseqüència d'un mateix problema permetria enfocar la sortida de la crisi cap a la resiliència i les garanties per sostenir vides dignes en el futur, començant per demà. Mentre errem en el diagnòstic, ignorant la connexió entre totes aquestes crisis que ja ens afecten diàriament en cadascuna de les nostres realitats més properes, inividuals i col·lectives, errarem en les solucions per a fer-hi front. Així és que seguirem insistint-hi.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF