TRIBUNA OBERTA
Opinió 11/03/2017

Jugar amb l’Estat en contra

Bel Busquets
3 min

Coportaveu de MÉS per MallorcaEl govern de l’Estat ens ha tornat a plantar a la cara que aquestes Illes no som en absolut una prioritat per a l’agenda política estatal. De fet, ni figuram a la seva agenda.

I tampoc no ens enganem, no ha estat una sorpresa. Fa massa anys que ens suquen ben sucats: som la primera comunitat a aportar recursos a través dels nostres impostos i de les darreres a l’hora de rebre un finançament que serveix, no ho oblidem, per mantenir els nostres serveis públics bàsics (l’educació, la sanitat, els serveis socials, la xarxa de transport públic...).

Aquest mateix dimarts, vàrem veure com el Règim Especial de Balears, pel que fa la connexió de vols interilles, que permetria tenir una tarifa màxima de 30€ també ha estat eliminat de l’agenda. Ens han tornat a negar una eina importantíssima per reduir els costos de la insularitat pel que fa als desplaçaments entre les nostres illes. Hem de pensar que els avions són per als illencs com els busos en altres territoris. Una persona de Menorca, d’Eivissa, de Formentera ha de venir per necessitat mèdica, d’estudis... a Mallorca, que disposa de serveis que no hi ha a les altres illes. Però no només parlam de serveis bàsics, sinó també d’oportunitats econòmiques o de vertebració de país: les empreses necessiten facilitat en les connexions per augmentar la competitivitat i les persones que vivim a les diferents illes necessitam la interconnexió per avançar en la cohesió com a comunitat. I ara més que mai, per superar les traves que ens posa Madrid.

Essencials són les connexions, com necessària és la infraestructura cabdal per als illencs: els aeroports. I essencial és la reclamació del cogovern aeroportuari. Perquè volem decidir sobre els fluxos de turistes, sobre les freqüències, però també sobre almenys el 50% dels 200 milions de benefici que generen els aeroports de les nostres illes... De ben segur que destinaríem aquests recursos a reduir els impactes negatius, tant socials com mediambientals, que genera l’activitat turística. Tindríem així uns aeroports al servei del país.

I per al servei del país, la seva terra i la seva gent, els nostres ajuntaments, la institució més propera a la ciutadania. I la institució també més malmenada per una altra llei centralitzadora de l’Estat, la llei Montoro, una norma que manté bloquejats els comptes municipals per quadrar les xifres de l’Estat (que és el responsable del 80% del deute públic, mentre que només un 3,2% prové de les administracions locals). Els nostres ajuntaments tenen aturats més de 400 milions d’euros: tot i tenir superàvit, no poden millorar els seus serveis públics en qüestions tan necessàries com les escoletes de 0-3 anys o les biblioteques o els serveis socials...

És ben hora de derogar aquesta norma recentralitzadora, que va néixer sense cap consens i que vulnera les competències dels ajuntaments, tot allunyant el poder de decisió de les administracions més properes a la gent i a les seves necessitats, en un clar menyspreu al valor de proximitat que representen els municipis.

I aquesta mateixa política del ministre Montoro bloqueja l’estabilitat dels centres educatius. El Govern de les Illes Balears no pot cobrir les previsions de convocatòria d’oposicions de docents de 450 places i ha quedat minvada en més de 200, per mor que no s’ha autoritzat a cobrir la taxa de reposició dels mestres jubilats el 2016.

Una vegada més, l’Estat posa traves a la gestió de la nostra comunitat. I, en aquest cas, en un tema tan important com el de l’educació. Crear places fixes amb les oposicions genera estabilitat en l’organització dels centres educatius, en la consecució dels projectes i en la vida professional dels futurs docents.

Davant aquest memorial de greuges, em neg a resignar-me amb un “tanmateix”... Som en política per canviar les coses. Front al menyspreu de l’Estat, en un moment de crisi, ho capgirarem tot i crearem oportunitats. En primer lloc, des de les nostres institucions hem de gestionar la màxima quota d’autogovern. Per canviar la realitat, cal posar-hi les mans, amb l’esperit de servei a la ciutadania d’aquestes Illes. En segon, cal teixir complicitats per construir un relat col·lectiu comú, de la mà de la societat civil, en sentit ampli. I finalment, hem de bastir aliances entre territoris germans: ens cal un front comú de cooperació per tenir força davant el centralisme i l’immobilisme de l’Estat.

Les coses no passen totes soles, hi ha dones i homes que fan que passin. Dones i homes com tu, com jo, com nosaltres.

Som-hi!

BEL BUSQUETS

COPORTAVEU DE MÉS PER MALLORCA

stats