OBSERVATORI
Opinió 04/11/2017

Joves

i
Cristina Ros
4 min
Joves

Potser no hi ha res que delati més la teva edat que posar ‘Joves’ com a titular d’un article. Et situa automàticament en un altre estadi, i tot i així t’arrisques a entrar en un terreny que ja no és el teu. De tota manera, passats els 50, considerar-te jove, com ens hi sentim la majoria de persones tota la vida, no és sinó una distorsió que tens de tu mateixa. Com diu una bona amiga: “Jo tinc una distorsió amb això de la meva edat”.

El cas és que aquesta setmana, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, a través de l’Institut Balear de la Joventut i de l’Observatori de la Joventut de les Illes Balears, ha estrenat el canal de participació ‘Mirada Jove’ (al YouTube) per recollir els testimonis dels joves de les Illes. Han començat amb un vídeo on se’ls demana “Què és ser jove?” i on se’ls veu respondre -molt curt- “il·lusió”, “créixer”, “gaudir”... Diuen que en penjaran un cada divendres, de vídeo; cada setmana d’un tema que els afecta i els defineix, com la identitat, els estudis, la felicitat, l’oci, l’ocupació, l’habitatge, la insularitat o la cultura. En aquest sentit, hi ha molts ímputs que ens fan pensar que es volen treballar totes les qüestions que afecten la joventut i fer-ho, a més, des de la mateixa joventut o, si més no, des de l’acompanyament a la joventut. Cal recordar que, el mes de gener d’enguany, es tornava a constituir el Consell de la Joventut, després que el 2012 el Govern de José Ramón Bauzá el liquidàs en comprovar que l’organisme no era part de la seva comparsa. No, no és comparsa de ningú. Així i tot, a dia d’avui, l’espai que dedica la web de la Conselleria al Consell de la Joventut (CJIB) encara acaba responent la pregunta de quan començarà a funcionar amb verb conjugat en temps futur.

Així mateix, la nova responsable del Pla de cultura, Berta Sureda, també ha posat l’accent en la participació i la captació de nous públics. Entre aquests públics, els joves, i principalment la franja d’edat que s’inclou entre els 12 o 13 anys i els 20 o vint-i-pocs, haurà de ser un focus d’especial atenció. L’anàlisi sobre el seu consum cultural i les seves inquietuds en aquest sentit és la primera passa per saber com generar interès en aquesta franja d’edat. No cal dir, per obvi, que l’anàlisi i les possibles polítiques o vies d’acció que s’hagin d’engegar passen necessàriament per la participació, per la implicació, com també per fer-ho des d’un equilibri entre la visió de la mateixa joventut i la d’aquelles persones que més experiència en tenen.

En preparar-se per deixar el niu

Totes les persones que hem fet feina en un museu sabem que els usuaris més difícils d’interessar són aquells que estan a la franja d’edat entre els 12 i els 20 anys, any més, any manco. Si de nins van al museu i s’impliquen en les activitats és de la mà de l’escola o de la família. Després, quan ja han complert la majoria d’edat, n’hi ha que tornen i n’hi ha molts, la immensa majoria, que no. Aquesta setmana, parlant amb el poeta, editor i gestor cultural Pau Vadell per a l’entrevista que es publica avui en aquestes pàgines, em comentava que, entre els 12 i els 17-18 anys, és quan més lectors es perden. D’aquell llegir allò que els proposen els pares i mares a decidir per ells sols si volen llegir i què és el que volen llegir, sovint hi ha un parell mallorquí d’anys i molts als qui costarà tornar a agafar un llibre. Aquesta franja d’edat és la que es preparen per deixar el niu, en tots els sentits. I el que està clar és que, en aquesta etapa, conflueixen dues realitats, hi han confluït sempre: ells necessiten volar un poc sols i perdre dependència del món dels adults, i els adults no sabem com engrescar-los.

A Més ‘Jardins d’altri’ i altra fullaraca, el llibre de Climent Picornell recentment editat per El Gall, l’autor recull una de les proclames més joves del 15-M: “No som antisistema, el sistema és antinosaltres”. Si així ho perceben els joves, canviem el sistema amb ells.

En matèria cultural -bé, en qualsevol àmbit de la vida-, tot fa pensar que la creativitat és una de les eines més engrescadores. Són escassos els nins, els joves i els adults que es resisteixin davant l’estímul de poder imaginar, somniar, crear mons. Fins no fa gaire, els agents culturals -diguem-ne museus, biblioteques, docents i un llarg etcètera-, han posat l’objecte davant els ulls dels seus públics perquè el consumeixin, amb més o menys ganes segons cada consumidor. Han hagut de canviar i donar espai a la creativitat, al seu estímul, a la participació i a la interació. Propiciar i regalar-nos, entre tots, adults i joves, experiències creatives hauria d’estar a l’ordre del dia, en totes les taules, en qualsevol àmbit. Jo, com la majoria de persones, adultes i joves, no puc entendre el camí d’una altra manera.

stats