La setmana passada, la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, va anunciar una ajuda directa de 430 euros/mes per a joves que ni estudien ni treballen, és a dir, els "ni-ni". L'anunciada ajuda estarà vinculada a un contracte de formació i aprenentatge. L'anunci de la ministra ha coincidit en la mateixa setmana que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicava el 'Mòdul sobre els joves al mercat laboral' de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del passat 2016. Val a dir que cada any l'INE, amb dades de l'EPA, aprofundeix en l'anàlisi estadística d'un aspecte de la situació laboral, i en aquesta ocasió, i realitzat en col·laboració amb Eurostat (Oficina Estadística de la Unió Europea), ha revisat a fons la incorporació de la gent jove (entre 16-34 anys) al mercat laboral.
Pel que fa a les comunitats autònomes, s'han analitzat dos aspectes que tenen a veure amb la proposta ministerial. D'una banda, s’ha quantificat el nombre d'aquestes persones, segons si realitzassin o no algun treball remunerat mentre van cursar el nivell de formació més alt aconseguit. Sobre aquest aspecte, els resultats referits a les Illes Balears són els següents: el total de persones joves amb les edats abans assenyalades arriba a 255.200, només el 17,94% de les quals han treballat remuneradament al mateix temps que aconseguien el seu màxim nivell acadèmic, mentre que un molt majoritari 76,52% no ho han fet, i un 5,55% no ho sap o no contesta. I, d'altra banda, l'esmentat treball de l'INE ens permet saber que el 41,06% de casos d'aquestes persones joves que havien realitzat algun treball mentre estudiaven, l'experiència laboral formava part obligatòria del seu pla d'estudis.
La conclusió sembla òbvia: combinar treball i estudis és una opció molt minoritària per a la població illenca d'edats compreses entre 16 i 34 anys, i un bon percentatge de qui ho fa és per obligació del pla d'estudis.
Dit sense embuts, són unes dades manifestament millorables, i unes conclusions gens positives quant a l'hàbit social d'aprendre mentre es treballa. Amb taxes d'atur entorn del 40% per a la població de 16-24 anys, i properes al 20% per a la de la franja d'edat de 25-34 anys, i, a la vegada, sent líders al Regne d'Espanya en fracàs i abandó escolar primerenc, em sembla que la proposta de la ministra Fátima Báñez és, a l’espera de conèixer-ne més detalls, un nyap més per part del govern d'Espanya per intentar, malament, esmenar la seva pèssima gestió del programa de Garantia Juvenil de la UE. Tot indica que, mentre seguim sense una autèntica estratègia integral d'ocupació juvenil i de tractament del fenomen dels i les "ni-ni", del que es tracta és de malgastar, a corre-cuita, els fons europeus, o, si la Verge del Rocio no concedeix un miracle a la ministra, retornar-los a Brussel·les. De pas, es prossegueix amb l'estratègia d'abaratiment dels costos laborals, i de substitució de llocs de treball amb condicions laborals i salarials decents per ocupacions precàries i mal pagades. Val a dir que les males experiències de les primeres entrades en el mercat laboral són, també, causa prou important de l'atur juvenil i, fins i tot, de molts casos de "ni-ni".
Potser ha arribat el bon punt de treballar una autèntica política autonòmica d'ocupació i d'integració social de la gent jove. En aquest sentit, algunes línies d'actuació incloses en el Pla d'ocupació de qualitat de les Illes Balears 2017-2020, aprovat recentment per la Mesa de Diàleg Social, van en la bona direcció. No obstant això, si prenem en consideració que, en paraules de l'investigador Bernat Albaigés i Blasi, "la joventut seria aquell període de vida, entre l'adolescència i la vida adulta, que conclou quan: s'aconsegueix una ocupació i s'assumeixen rols familiars; finalitza socialment amb la integració plena de l'individu en la societat, mitjançant un treball estable –emancipació laboral–, l'autonomia amb relació a la família d'origen –emancipació familiar i emancipació residencial– aconseguint així les característiques pròpies de la vida adulta...", calen polítiques més integrals, no únicament laborals, si veritablement volem posar en marxa els ascensors socials ascendents per a la gent jove.
