Joan Brossa més actual que mai

Estan de moda les lletres. Fa tan sols una dècada estaven de moda els caràcters xinesos però ara sembla que s’ha imposat l’alfabet llatí en diferents formes i mides. Trobarem lletres de fusta o de ferro, algunes de neó, d’altres amb bombetes incandescents d’aquelles dels miralls dels camerinos. En trobem a les rotondes i a les places perquè s’han integrat entre el mobiliari urbà. A l’avinguda Meritxell en podem veure unes de tridimensionals que formen la paraula ‘Andorra’ i poc més enllà, al pont de París, sobre el Gran Valira, llegim ‘Andorra la vella’ amb lletres rutilants.

Engalanem els carrers de lletres sense voler fer cap elogi a la paraula. Tampoc no són per commemorar el centenari del naixement de Joan Brossa, tot i que a mi sovint em venen al pensament les ‘Lletres gimnastes’ del poeta avantguardista. I és que com bé deia el poeta, les lletres, més enllà d’una grafia, són signes que generen nous significats a través de la seva forma: 'MOT Vet aquí un sentit i un so'. Brossa fa referència a la teoria didàctica del signe de Saussure, és a dir, la distinció entre significat i significant. I de fet, en gran part de la seva obra es dedica a qüestionar la relació entre aquests dos aspectes. Així, en molts dels seus poemes l’èmfasi rau en el sentit més que en el so, una manera d’aïllar el mot per trobar l’essència del que representa.

Què passaria si miréssim al nostre voltant amb ulls brossians? Potser se’ns obriria una nova realitat, podríem transformar l’entorn i trobar-hi un nou significat, una nova mirada. Tot comença amb la ‘A’ la lletra que més trobem en la seva obra, perquè segons el poeta en ser la primera de l’alfabet representa la porta d’entrada al coneixement. Benvinguts, passeu, passeu...

Desconec d’on prové la moda de les lletres, però m’agrada pensar que inconscientment estem reivindicant Brossa, el revolucionari, el reivindicatiu, l’antifeixista. Tanco el ulls i veig les imatges de la manifestació de Madrid. Sí, ens cal recordar Brossa, més que mai!