Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Ja n’hi ha prou d’absurd jutipiri verbal

Mentre no se’ns obligui a pensar en veu alta o el Gran Germà de torn no aconsegueixi llegir-nos els pensaments, no hi haurà presos polítics al món, segons la gran argumentació del nacionalisme espanyol en massa. Perquè, aquests dies de vergonya, hem hagut de sentir a estraperlistes ideològics que els presidents de l’ANC i d’Òmnium no són a la presó per les seves idees sinó per haver actuat en contra de les lleis. Jo sí tinc present per què entraren a la presó tots els pacífics antifranquistes que haurien d’enorgullir aquells que se’n diuen hereus. Per militar, reunir-se, escriure, imprimir, xerrar, debatre, cridar, repartir, manifestar-se, guixar parets... Per tot això i no per les seves idees perseguiren, detingueren, torturaren, insultaren, assassinaren, atemoriren, humiliaren, requisaren, exiliaren, violaren, robaren fills, enterraren a cunetes... els que no complien les lleis, les ordres de jutges benestants i millor pensants. Queda clar, navegants en la indefinició, acomodats panxacontents que saludàreu revolucions llunyanes, incorporàreu als vostres somnis de guerrilla de saló noms tan exòtics com Molotov i Kalashnikov i cantàreu 'La Marsellesa' sense tacar-vos els Armani amb els esquits de la guillotina? O és que entre tanta dieta i moqueta heu oblidat això tan bàsic pel qual patiren aquells que ens han fet avançar com a societat? Ja n’hi ha prou. És lícit voler que tot continuï igual –en el vostre cas, a més, és comprensible–, però no es pot manipular el llenguatge: sí, a l’Europa del segle XXI hi ha presos polítics perquè s’atreviren a fer possibles els canvis sense violència. Que la lletra entri amb sang és difícil; que les porres capgirin el diccionari, impossible.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF