AMB ÈMFASI

'Istanbul Istanbul', de Burhan Sönmez

RAMONA PÉREZ
RAMONA PÉREZ

Quan acabem la lectura, ens trobem aquestes paraules: “L’infern no és el lloc on patim, / és el lloc on ningú sent el nostre patiment” (al-Hal·laj).
Homes que han perdut la llibertat i són receptors impotents de la crueltat dels seus botxins pateixen interrogatoris en els quals se’ls destrossa el cos. La fantasia de les històries compartides els farà forts. La ciutat, Istanbul, pren protagonisme; els nostres narradors, en els seus relats, ens fan arribar a un nivell de puresa que només es pot explicar per la realitat del confinament, la fragilitat del cos i les poques possibilitats de sobreviure. Tot plegat els porta a una lucidesa que fa que les seves reflexions ens trasbalsin. Els lectors suportem la duresa del dolor terrible i quotidià que pateixen perquè ben aviat entrem en el seu joc, ens divertim, volem encertar les endevinalles pel nostre compte, riem i, quan ells brinden, nosaltres també “aixequem la copa”.

L’oncle Küheylan fila molt prim quan ens parla de l’amor a la ciutat, de com l’estimen les persones: “L’amor sense afecte les fa més egoistes” (pàg. 183).

Fan retrets a la ciutat: “Van crear ments que, en comptes de tenir-ne prou amb la inexistència de Déu, volien ser Déu” (pàg. 206).

La solidaritat, el compromís amb l’altre, tenir cura del més necessitat, estimar d’una manera radical, amb la ràbia i la força que els dona la lluita per continuar alenant.

Ens expliquen mons utòpics on els homes es prenen seriosament els somnis, els agrada abraçar els desconeguts i on no tenen vergonya de ser pobres, sinó de ser rics… (pàg. 108).

Tots tenim la nostra Istanbul, les reflexions dels quatre captius són universals i els lectors que ens hi hem apropat estotjarem els somnis i les fantasies. Ens han mostrat el camí per foragitar la por i per donar transcendència a cada moment.
Som davant una reflexió sobre la tortura, una xacra que no és llegenda: “el poder té drets”, els cops són permesos, i la vexació i l’agressió són fets amb els quals els humans han de conviure, la por té sentit, el poder té “la pell fina” i “drets” per establir els seus límits.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.

FITXA DEL LLIBRE

'Istanbul Istanbul'

Burhan Sönmez

Traducció Pelin Dogan i Miquel Saumell

Edicions del Periscopi

285 pàg.

18,50 euros

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF