És una llàstima que, com en Pere del conte, la senyora Benito no tingui cap possibilitat de convèncer amb les seves proclames. Malgrat que siguin raonables els advertiments que fa sobre el lloguer turístic, gairebé ningú està disposat a oblidar que fa poc ens anuncià una dimissió en massa dels turistes foragitats per l’ecotaxa i ara no hi cabem. O que entre els seus antecessors n’hi ha un que es manifestava contra la creació del Parc Natural de Llevant. O que una part dels seus associats es conxorxaren perquè Matas tornàs a governar, en la legislatura que ens saquejà sense manies. O que han explotat el tot inclòs fins a l’extenuació dels negocis veïns. O que mentre que per un costat defensaven no créixer, els seus hotels s’enfilaven amb la vergonyosa llei Delgado per fonament. I així un enfilall d’actuacions que sempre s’han caracteritzat per voler vèncer sense necessitat de convèncer. I que ara, sobre el tema del lloguer turístic, només s’atreveixin a criticar-lo pel que fa a l’increment de visitants, que quan han tingut en monopoli mai no han volgut limitar radicalment, sembla una anàlisi tan parcial, interessada i poc assumible per la comunitat com totes les anteriors. És una llàstima, perquè tenen el múscul financer i la capacitat tècnica per oferir-nos una anàlisi acurada del greu problema que ens ve a sobre. Segur, però, que descobririen que els seus empleats no poden competir en l’habitatge, no perquè el copin els turistes, sinó perquè són més pobres que quan en rebíem la meitat; que els impostos que s’esmunyen en la mal anomenada economia col·laborativa tampoc no els aporten ells; que la nul·la formació que demana el nou nínxol rendista competeix amb la que han demanat ells...
