CORRENTIA
Opinió 03/02/2018

Independència condicionada?

Guillem Frontera
2 min

Ken Loach és un dels directors de cine que de manera més continuada han emprat la càmera com a fonendoscopi per explorar les injustícies del nostre temps. Aquests dies ha estat a Barcelona, i, és clar, molts l’han volgut convertir en oracle de la catalanitat, i d’altres n’han sol·licitat diagnòstics favorables a l’espanyolitat. Ell és, sobretot, un home honest, i com a tal no ha volgut anar més enllà del que li permeten els seus coneixements sobre el conflicte, que, ha dit, no són suficients per comprometre la seva paraula. Bon exemple, que tanmateix no aprofitaran tantes cotorres argentines que s’escridassen, causant un mal de cap horrorós a cossos i ànimes de bona voluntat.

En fi, Ken Loach, a una entrevista apareguda a ‘La Vanguardia’, diu que no veu clar el programa social de l’independentisme. No crec que amb aquestes paraules pretengués afegir o escatimar raons als independentistes, però també ens podríem preguntar si veu clar o no el programa social de l’Espanya del PP i del PSOE. És igual, ho ha dit tal com ho ha dit, i a les seves paraules ens hem d’atendre. I ho podem fer amb tota la confiança del món: és un home que sempre ha estat al costat dels que lluiten per la justícia: tal era el cas, també, de Jean-Paul Sartre, amb unes eines distintes de les de Loach, però amb els mateixos afanys de llibertat i de justícia.

Durant la guerra d’Algèria, Sartre es va mostrar al costat dels independentistes, tot i que, al principi, ho va fer amb condicions: que els algerians s’independentitzin si així poden crear un estat socialista. Els independentistes el varen interpel·lar: I si no? Aquesta pregunta va obligar Sartre a replantejar-se la qüestió de dalt a baix. És clar, el dret a la llibertat d’Algèria existia fos quin fos el projecte polític dels caps rebels. Sartre va rectificar honorablement. I és curiós que, en aquesta qüestió, la seva actitud va ser més clara i més neta que la del seu col·lega algerià Albert Camus.

En les situacions com la que ara viu Catalunya, es detecta una propensió de les esquerres a condicionar la independència a l’organització d’un estat més just. Qui no hi estaria d’acord? L’artefacte, com més útil i complet, millor. Però Jean-Paul Sartre va aprendre una lliçó fonamental sobre com encarar el problema.

stats