Publicitat
Publicitat

L' EDITORIAL

Incerteses bancàries un any després del rescat

El rescat bancari espanyol, batejat inicialment amb l'eufemisme d'"ajut financer", celebra avui el seu primer aniversari. No és un aniversari exactament feliç. El balanç d'aquella operació és que, de fet, l'operació encara no s'ha acabat, que Brussel·les controla i supervisa estretament la política econòmica espanyola amb un clar mandat alemany d'austeritat, que en el sector bancari hi segueixen planant massa incerteses i que el crèdit encara no flueix. Què hem guanyat, doncs? Sens dubte, el sector bancari no està pitjor que fa un any, però podria i hauria d'estar millor, i en tot cas el seu mig sanejament no s'ha correspost amb un inici de sortida de la crisi. Sí, és cert que la prima de risc ha baixat, però més per l'acció el BCE que no pel mateix rescat. Pel que fa a la resta de grans indicadors, l'atur segueix disparat i el deute públic també, en part per culpa del mateix rescat (que ha computat com a deute). Pel camí, la banca és més solvent però s'han produït moviments tectònics que ja veurem quin panorama deixen. Caldrà estar atents a com funciona el procés de concentració, que ha suposat liquidar el sistema de caixes -un sistema que malgrat els seus defectes a Catalunya havia exercit històricament una funció econòmica i social rellevant- i que paradoxalment ens acosta als nivells de concentració de països com Portugal i Grècia i ens allunya d'Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. Pel que fa als 40.000 milions per sanejar la banca, els experts creuen que en caldran entre 10.000 i 20.000 milions més: un segon rescat. I després cal decidir què es fa amb Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia, una autèntica patata calenta per al govern de Rajoy.

I a l'hora de fer el balanç, hi ha, encara, un factor afegit gens negligible: la trista imatge que avui té el sector bancari. Amb els desnonaments com a conseqüència més dramàtica del daltabaix financer fruit de la bombolla immobiliària, la imatge pública del sector segueix sent pèssima. No en va, fins a l'entrada a presó de Miguel Blesa, expresident de Bankia, cap del més d'un centenar d'executius imputats per la mala gestió de les entitats no havia pagat els seus errors o el seus presumptes enriquiments il·lícits.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF