És trist, però ens han immunitzat o ens hem immunitzat. Tant se val, el resultat és el mateix. Les emocions s’esvaeixen. La possibilitat de contagi emocional és cada cop més limitada. Enfora queda el 15-M, el darrer moviment social que va trencar fronteres. I és vera que Catalunya s’ha mobilitzat i que el país ha respost des del primer moment en què es va decidir tirar endavant amb la DUI, però a les Illes la possibilitat de contreure aquesta ‘malaltia sobiranista’ és limitada. I entenc que l’hauríem d’haver incubada des del primer dia. Hem de ser conscients que només sobreviurem com a poble si anam tots plegats. I ara no estic parlant d’independència, sinó de fer país. La resolució del conflicte identitari, si és que el podem anomenar així, majoritàriament es percep com un fet aliè, llunyà, entre dos governs, el de Rajoy i el de Puigdemont. No ens trobam a la mateixa vorera. Nosaltres estam enmig de la mar. L’estat espanyol històricament ha estat insensible al fet català. Per sort aquest sentiment no és majoritari a les Balears. Els estudis sociològics ens indiquen que internet, aquesta meravellosa tecnologia –com diu Zygmunt Bauman– no sols t’obre la ment, sinó que és un instrument fabulós per tancar-te els ulls. En part és cert. Però també és vera que ens ha ajudat a democratitzar la informació. A través de les xarxes s’ha mostrat al món la dura repressió de l’1-O i s’ha obert una encletxa al pensament únic que ens intenten imposar des de Madrid. Depenent dels resultats del 21-D, tornarem a viure períodes dramàtics i les Illes no en quedaran al marge. Allò tràgic és que l’antídot no sigui prou fort per fer-nos reaccionar a temps.
